El govern espanyol ja negocia el rescat tou amb Brussel·les
Espanya està en converses amb els socis de l'euro per acordar el rescat suau de l'economia, una fórmula per calmar les tensions del mercat de deute que asfixien financerament el govern de Mariano Rajoy.
BARCELONAL'executiu presidit per Mariano Rajoy ja està negociant amb els socis de l'euro un rescat suau de l'economia espanyola. És a dir, una compra de bons sobirans amb fons europeus amb l'objectiu de calmar les tensions del deute espanyol i facilitar-ne així el finançament. Així ho assegurava ahir Reuters.
Segons l'agència de notícies britànica -que cita tres fonts anònimes-, el govern espanyol encara no ha pres una decisió sobre la petició formal del rescat tou, però ja portaria setmanes amb converses obertes sobre aquesta possibilitat. De moment, no ha transcendit cap xifra sobre la magnitud de la injecció dinerària al mercat de deute.
L'opció que hi ha sobre la taula és la següent: per una banda, l'EFSF (l'actual fons de rescat europeu) compraria bons sobirans espanyols en les subhastes del mercat primari, i, de l'altra, el Banc Central Europeu (BCE) actuaria en el mercat secundari per baixar la rendibilitat del deute, segons les fonts citades per Reuters.
Una portaveu del ministeri d'Economia no va ni confirmar ni desmentir aquesta informació. Es va limitar a explicar que el govern espanyol té un "diàleg obert" amb Brussel·les per diversos assumptes i que Espanya esperaria fins a la pròxima reunió del consell de govern del BCE, el 6 de setembre, per prendre una decisió sobre un hipotètic rescat.
Pendents d'Alemanya
Tampoc sembla raonable pensar que Rajoy adopti una posició abans del 12 de setembre, quan el Tribunal Constitucional alemany s'ha de pronunciar sobre el nou fons de rescat europeu, el Mede, perquè Berlín pugui ratificar-lo.
El president espanyol ha modificat substancialment la seva actitud respecte d'un eventual rescat tou de l'economia espanyola, que se sumaria al rescat de la banca a través del préstec de fins a 100.000 milions d'euros acordat al juny amb l'Eurogrup.
Fa un mes Rajoy negava la possibilitat d'un rescat però només fa uns dies es mostrava disposat a acollir-s'hi, tal com li proposava a principis d'agost el president del BCE, Mario Draghi.
Contrapartides
La principal incògnita és saber si el rescat tou requerirà nous ajustos per part de l'executiu espanyol, que ja ha enviat a Brussel·les el pla que recull una tisorada de 102.149 milions fins al 2014.
Segons Reuters, no hi hauria condicions addicionals per a l'economia espanyola, però sí un grau més alt de monitorització, és a dir, un grau de control i supervisió més estricte.
La informació de Reuters va tenir ahir un efecte balsàmic sobre la borsa i el mercat de deute al final de la jornada. La prima de risc espanyola, el sobrecost que paguen els inversors respecte al bo alemany a deu anys, va pujar ahir 16 punts, fins als 497 punts bàsics, a causa de les vendes de bons espanyols en vista de la incertesa sobre el futur de Grècia, la caiguda de l'activitat industrial a la Xina durant l'agost per desè mes consecutiu i la debilitat de l'economia europea (que es mantenia a l'agost, per setè mes consecutiu, en contracció).
El diferencial amb el bo alemany va superar durant bona part de la jornada el nivell psicològic dels 500 punts després de cinc sessions per sota d'aquesta cota, encara que en tancar el mercat secundari va aconseguir moderar-se. El bo espanyol a deu anys va tancar amb una rendibilitat del 6,34%.
La borsa espanyola va registrar una davallada del 0,79%, fins als 7.282,9 punts. En els parquets europeus només va escapar de les pèrdues Londres, que va pujar el 0,04%, mentre que Milà va caure el 1,37%, Frankfurt el 0,97%, l'índex Euro Stoxx 50 el 0,96%, París el 0,84% i Zuric el 0,33%.
