PORTES GIRATÒRIES
Economia 18/02/2017

El ‘grup mixt’ de Red Eléctrica de España

Prop d’un 70% dels membres del seu consell tenen vincles amb la política

Júlia Manresa
2 min
Els expresidents del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (esquerra) i José María Aznar en una imatge del 2014.

MadridUna de les escenes de la setmana al Congrés de Diputats la van protagonitzar alguns parlamentaris de Podem quan van plantar davant del ministre d’Hisenda una fotografia d’Arsenio Fernández de Mesa, “el retrat de la corrupció i les portes giratòries”, deia Antón Gómez Reino, portaveu d’En Marea, mentre la sostenia. El protagonista de la foto era fins al novembre passat el director de la Guàrdia Civil, però també exdelegat del govern espanyol del Partit Popular a Galícia. Ara passarà a ser conseller independent de Red Eléctrica de España, una companyia participada en un 20% per l’Estat. Amb ell, el consell d’administració queda constituït per un 66% d’ex alts càrrecs públics.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Aquest nomenament ha agitat el debat de les portes giratòries en una empresa en què dels 12 membres del consell d’administració, vuit provenen del sector públic, amb vinculació amb els dos principals partits de l’Estat. Començant pel president, José Folgado, que havia sigut secretari d’estat d’Energia amb el govern de José María Aznar després d’haver ocupat altres càrrecs com el de secretari d’estat d’Hisenda. El de Folgado és un dels exemples que prova que Red Eléctrica de España l’han fet servir governs de tots colors per recol·locar polítics un cop acabada la seva carrera, ja que Folgado va substituir Luis Atienza, ministre d’Agricultura amb Felipe González i recol·locat en l’època Zapatero.

Un altre expolític del PP és el conseller dominical Santiago Lanzuela, que ha tingut diversos càrrecs a l’Aragó, a més de ser diputat a les Corts Generals. Lanzuela va aterrar a Red Eléctrica el 29 de juliol del 2014, només l’endemà de renunciar a l’escó. Continuant amb la representació popular, hi ha María José Beato, exsubsecretària de Justícia també amb Aznar.

Entre els consellers independents només hi ha tres dones més, i dues són ex alts càrrecs públics vinculades al PSOE. Són Socorro Fernández Larrea, que sense estar afiliada al partit va ser secretària general d’Obres Hidràuliques i Transports entre el 1993 i el 1995 a Castella-la Manxa. També hi ha María Ángeles Amador, exministra de Sanitat en la mateixa època. La tercera és Carmen Gómez de Barreda Tous de Monsalve, que no ve de fer carrera política, però ostenta el títol de marquesa de Molesina.

I encara queden dos consellers més. José Luis Feito, nomenat el 2015, també al consell d’administració de Bankia i al consell editorial del diari Expansión. És president de l’Institut d’Estudis Econòmics i de la comissió política de la CEOE. Durant el govern d’Aznar va ser representant espanyol a l’OCDE. L’últim és José Ángel Portearroyo, conseller dominical i president de la SEPI, la societat pública controlada per Hisenda, que proposa els consellers dominicals a les empreses on entra. També ho és Fernando Fernández Méndez de Andés, amb seient al consell de Bankia i col·laborador de la FAES.

En total, d’una manera més o menys indirecta es poden trobar vincles amb la primera divisió del sector públic a nou dels 12 consellers. El salari de tots ells oscil·la entre els 65.000 i els 175.000 euros l’any. I l’actual ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va renunciar a un d’aquests seients per entrar al govern de Rajoy com a assessor.

stats