Publicitat
Publicitat

REFORMA FINANCERA

La caiguda de Bankia en posa en perill l'obra social

La intervenció s'endú el llegat de Caixa Laietana

És un símbol de Mataró des que es va fundar, l'any 1863. "Caixa Laietana era la nostra caixa, quan jo era petit", rememora Joan Majó, l'exministre que va ser alcalde de la capital del Maresme entre el 1979 i el 1982, quan va ser cridat a tenir responsabilitat dins el govern socialista de Felipe González. "Molta gent hi tenia els seus estalvis, a Mataró", recorda Joan Antoni Baron, que va ocupar la batllia mataronina fins a l'any passat.

Dues veus autoritzades que es mostren preocupades pel futur de l'entitat -molt especialment per les conseqüències en l'obra social- ara que Bankia, el conglomerat del qual formava part Caixa Laietana, ha estat nacionalitzada per l'Estat. "Ara l'obra social és una cosa acabada", reflexiona un tercer en discòrdia, Manel Mas, que va ocupar l'alcaldia de Mataró entre els mandats de Majó i Baron. L'entitat mataronina s'encarrega, a través de la seva fundació, d'una de les dues biblioteques de la ciutat i de l'Ateneu Caixa Laietana, que l'any passat va rebre prop de 120.000 visitants.

Conseqüències negatives

L'entitat mataronina, dirigida per Josep Ibern i que fa cinc anys va estrenar una seu que va costar 40 milions d'euros, va destinar prop de tres milions a l'obra social el 2011. Fonts sindicals asseguren que el pressupost del 2012 corre perill. Caixa Laietana tenia un 2,1% de Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia, que ara ha estat nacionalitzat per l'Estat en un 100%. Què vol dir, això? Que ara l'entitat mataronina, que havia traspassat el seu negoci financer a la caixa organitzada a l'entorn de Cajamadrid i només gestionava l'obra social, haurà de renunciar als dividends que cobrava fins ara com a accionista de BFA.

"De fet, passa el mateix que amb la resta de caixes petites, i això té un impacte", resumeixen les mateixes fonts sindicals, que veuen molt complicada la viabilitat de la biblioteca que gestiona la fundació de l'entitat. Manel Mas se salta l'amenaça i prefereix donar directament per finalitzada aquesta tasca social de Laietana. "És un problema greu per al país, no només per a Mataró", considera Mas.

La situació a què s'enfronta ara no es pot entendre sense mirar el retrovisor. Fortament arrelada a Catalunya -249 de les seves 277 oficines repartides per Espanya eren al Principat-, Caixa Laietana va ser una rara avis en el moment en què el ball de les cadires de les fusions entre caixes va començar. Era reticent a moure's. "Sempre es va caracteritzar per un caràcter conservador", valora Joan Majó.

L'entitat mataronina -9.500 milions en actius- i Caixa Penedès -23.500 milions en actius- van explorar la fusió, però finalment Laietana va optar per anar-se'n cap a l'entorn de Bankia. "Em va saber greu que volés cap a fora, perquè mentalment estava molt associada a la ciutat", es lamenta Mas. La Generalitat, aleshores comandada pel tripartit, no va veure amb bons ulls l'operació i, en canvi, es va significar -privadament- perquè s'entronqués amb Unnim. Però aquest intent no va prosperar.

Com tampoc ha prosperat, d'altra banda, el projecte de Bankia. La seva caiguda fa que Caixa Laietana hagi perdut una part més de la seva ànima mataronina.

Més continguts de