ENERGIA

Per què l’excés de reserves de petroli afecta els preus

L’acord de l’OPEP de retallar la producció no està funcionant com s’esperava
Imatge d’arxiu d’una plataforma petroliera. / GETTY

Sona a escena de La gran apuesta, una pel·lícula sobre l’especulació financera. Avions ultralleugers desplacen fotògrafs a prop de les instal·lacions d’emmagatzematge de petroli dels Estats Units. Utilitzant raigs infrarojos, mesuren l’ascens i la caiguda dels nivells de cru en 2.100 tancs per esbrinar si els futurs del petroli estan sobrevalorats.

De fet, això és menys estrany del que sembla. Aquests caçadors d’informació treballen per a una empresa, Genscape, que ven la informació als brokers de tot el món i els dona un marge d’uns dies abans que les enquestes d’emmagatzematge siguin publicades pel govern.

Aquestes dades són particularment útils en un moment en què els inventaris de petroli als Estats Units estan en nivells molt alts, gairebé de rècord, i afecten els preus del petroli i els intents frustrats per l’OPEP, el càrtel dels productors, de fer-los créixer. L’alt nivell d’emmagatzematge és de vital importància per entendre per què els preus del cru s’han desplomat al març, segons l’Agència Internacional d’Energia (AIE). El barril de West Texas Intermediate torna a estar per sota dels 50 dòlars, al nivell on era abans que l’OPEP acordés al novembre retallar la producció.

Hi ha tres raons per les quals els tancs estan tan plens. En primer lloc, l’acord de l’OPEP per reduir la producció l’1 de gener va provocar una onada de compra. Els productors de petroli d’esquist nord-americans es van afanyar a aprofitar-ho bombant més petroli. El nombre de plataformes petrolieres nord-americanes ha crescut fins a les 617, quan fa un any eren 386, i ara produeixen 400.000 barrils al dia més que en els mínims del setembre.

En segon lloc, l’OPEP ha caigut en la seva pròpia trampa. En els mesos previs a la reducció en la producció, tothom va augmentar tant la pròpia producció com també les exportacions. I, després de setmanes de viatge transatlàntic, aquest petroli arriba ara als Estats Units, i es guarda mentre les refineries fan el seu manteniment.

El tercer factor és la forma de la corba de preus dels futurs, estretament relacionada amb els inventaris. Quan l’OPEP va orquestrar la retallada del gener, volia reequilibrar l’oferta i la demanda a mitjans d’any, i empènyer el mercat de futurs a backwardation. La backwardation és la disposició del mercat a comprar petroli i utilitzar-lo en lloc d’emmagatzemar-lo.

L’estratègia va funcionar durant un temps, però des de la publicació de les dades d’inventari el 8 de març, el mercat va tornar a caure en contango, nom que es dona al moment en què és més útil comprar petroli i emmagatzemar-lo. El contango pot ser una profecia autocomplerta, perquè com més s’emmagatzema el petroli, més cauen els preus a curt termini. El desafiament de l’OPEP és trencar el bucle, possiblement amb la promesa d’estendre les retallades de producció més enllà de juny. Però en aquest cas, els perforadors d’esquist podrien afegir encara més pous. I els cavallets seguiran girant.

Més continguts de