TURISME
Economia 20/12/2014

El sector tem que el turisme rus caigui un 50%

L’espectacular devaluació del ruble accentuarà encara més la davallada de visitants de l’Est

Marc Toro
3 min
UN LUXE Els turistes russos gasten quantitats importants, són dels que fan estades més llargues i, a més, sovint repeteixen.

BarcelonaPreocupació. Aquesta és la paraula més repetida pels agents del sector turístic català quan se’ls pregunta per la devaluació del ruble. En els dos últims anys, els visitants russos a Catalunya van augmentar a ritmes d’entre el 10% i el 30%, en funció del territori. Les sancions imposades per Occident pel conflicte amb Ucraïna i la devaluació del ruble van passar factura al sector l’estiu passat, quan el turisme rus va caure entre un 15% i un 20%. I ara, amb la caiguda del preu del petroli i la devaluació encara més accentuada de la divisa, el nombre de visitants russos podria arribar a caure a la meitat, segons temen al sector.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“El mercat rus és molt important”, diu Martí Sarrate, president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades, que apunta que un 65% dels russos que visiten l’Estat ho fan a Catalunya. “I un 47% es fidelitza i repeteix”, afegeix. Cal tenir en compte, a més, que és un turista que deixa un volum de diners important i que és dels que fa estades més llargues -de 9 a 10 nits de mitjana-. El director de l’Institut de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, recorda que “el turisme és molt sensible als canvis de les divises” i preveu resultats “molt perjudicials” per al model turístic català si la situació de l’economia russa no millora. “S’havia fet una aposta de país per aquest mercat”, argumenta.

El primer test per comprovar si aquesta “preocupació” té raó de ser és la campanya de Nadal. Hi coincideixen la majoria d’agents del sector, tot i recordar que no és un indicador 100% fiable. “Les reserves del Nadal ja estaven fetes des de fa temps i la previsió és seguir amb la tendència positiva de l’any passat”, afirma Sarrate, mentre que els hotelers del litoral català recorden que el visitant rus mai ha sigut especialment rellevant en aquestes dates.

Tampoc s’esperen canvis significatius a les estacions d’esquí. El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Jordi Blanch, explica que els pocs esquiadors russos que s’acosten a les pistes del Pirineu acostumen a tenir un poder adquisitiu alt i, per tant, la caiguda del ruble no els afecta tant. “Tenim un volum de visitants russos bastant petit”, confirma Xavier Ubeira, subdirector comercial de Baqueira Beret, una estació centrada en la promoció d’un turisme de qualitat i destinat a rendes altes.

Però, més enllà de les vacances de Nadal, a la major part del país el neguit creix de cara al 2015, any en què el sector turístic català hauria de consolidar la seva recuperació. Eduard Farriol, president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda (un dels principals destins del visitant rus en els últims anys) no amaga el seu neguit davant d’una temporada que es presenta “molt complicada”: “Ens trobem en una situació difícil”. Tant, que s’atreveix a augurar una caiguda del 50% en el turisme rus. Es tracta d’una xifra molt significativa, si tenim en compte que aquest estiu la davallada a la Costa Daurada ja va ser del 20% i els hotelers van haver de “rebentar preus” per poder salvar els nivells d’ocupació.

El director del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, també creu que l’estiu vinent la crisi russa els afectarà molt. “Als que tenen diners ja no els ve d’aquí, però els que ens visiten són de classe mitjana”.

Barcelona i Lleida, l’excepció?

Els experts consultats confirmen que els efectes negatius d’aquesta situació poden incrementar-se a l’estiu, i deixen clar que la solució passa per diversificar urgentment el client, apostant per altres mercats emergents com Amèrica del Sud o la Xina. “L’arribada massiva de turisme rus va frenar els canvis que s’havien de fer a la Costa Brava i Daurada”, assenyala el director de l’observatori de turisme de la Universitat Ramon Llull, Jordi Ficapal. Segons diu, cal renovar la planta hotelera, invertir en infraestructures i oferir un producte amb valor afegit a mercats tradicionals.

Pel que fa a la diversificació, l’exemple paradigmàtic i probablement la ciutat menys afectada per la pèrdua de turisme rus és la capital. Des de Turisme de Barcelona expliquen que “quan un mercat té problemes es nota, però afortunadament la ciutat està molt diversificada i pot esquivar el sotrac”. Admeten que el visitant rus és important, però recorden que no és dels principals de Barcelona.

A terres lleidatanes l’impacte de la crisi russa també pot quedar esmorteït, tot i que per motius diferents. Blanch recorda que els tímids intents per atreure visitants de l’Est es van aturar fa dos anys amb l’auge del turisme israelià, i afegeix que el turista estranger tan sols representa un 15% del total.

stats