Publicitat
Publicitat

ECONOMIA

Els organismes públics de la Generalitat s'han triplicat en vuit anys

L'any 2003, el nombre de societats, consorcis i fundacions que depenien del Govern era 88. Enguany en són 268

El nombre d'organismes públics que depenen de la Generalitat, incloent-hi entitats de diversos tipus, societats mercantils, consorcis i fundacions, s'ha triplicat en vuit anys, i ha passat de 88 l'any 2003 a un total de 268 l'any 2011. Així consta en la documentació dels diversos Pressupostos de la Generalitat, de manera que el 2003, encara amb el govern de CiU, n'eren 88; el 2005, ja amb el tripartit, van augmentar a 203, i en l'últim any de govern de José Montilla es van elevar a 245 entitats i organismes. El 2011, el creixement del sector participat totalment o de manera parcial per l'administració pública catalana ha continuat creixent i ha arribat als 268, segons consta en la documentació dels Pressupostos, és a dir, s'hi han sumat 23 entitats més. El personal de les empreses públiques, consorcis, entitats mercantils, fundacions i organismes de diversa condició sumava un total de 49.670 persones l'any 2010.



El creixement i la reordenació del sector públic català ja havia estat identificat com un dels problemes per l'anterior conseller d'Economia, Antoni Castells (PSC). Castells va anunciar el juny del 2010 que desapareixerien 63 entitats del total de 247 que hi havia en aquell moment al sector públic català, però la realitat és que en els comptes del 2011 no només no hi havia 63 entitats menys, sinó que n'hi havia 21 més. Castells va anunciar que aquest procés afectaria 6 entitats de dret públic, 23 societats mercantils, 11 fundacions i 18 consorcis, el 24% dels quals s'havien de dissoldre i el 25% s'integrarien en altres organismes.



Els portaveus de la conselleria d'Economia no han pogut concretar per què no s'ha produït finalment aquesta retallada d'organismes públics ni si en aquest fet hi ha influït el calendari electoral, amb eleccions el novembre de l'any passat. El successor de Castells, Andreu Mas-Colell (CiU), ha posat l'accent en el fet que s'han de reduir les polítiques de despesa pública, però no ha explicat com reordenarà el sector públic català, en un moment en què des del govern central es pretén delimitar i limitar la despesa autonòmica.



L'ACA, com a exemple

Precisament, una de les queixes recurrents de l'actual Govern que encapçala Artur Mas és l'alt endeutament d'algunes d'aquesta entitats i empreses públiques. És el cas de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que deu 1.500 milions d'euros, 1.300 dels quals a la banca i 200 milions a proveïdors diversos, i davant aquesta situació la Generalitat ha optat per apujar el cànon de l'aigua un 8,5% i privatitzar la gestió de la societat Aigües del Ter-Llobregat.

Més continguts de