ESTUDI DE RIQUESA
Economia 18/06/2012

El patrimoni dels nord-americans cau al nivell dels anys 90

Binyamin Appelbaum
4 min
Una casa en construcció a Califòrnia amb el rètol publicitari de venda en primer terme.

THE NEW YORK TIMES / NOVA YORKLa crisi econòmica per la qual van passar els Estats Units va deixar la família nord-americana mitjana de l'any 2010 sense més riquesa que la que tenia a principis dels anys noranta. D'aquesta manera s'esborraven gairebé dues dècades de prosperitat acumulada, segons declaracions de la Reserva Federal nord-americana fetes dilluns.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Una hipotètica família més rica que la meitat de les famílies del país però més pobra que l'altra meitat comptava amb un patrimoni net de 61.000 euros el 2010, comparat amb els 100.000 euros del 2007, segons la Reserva Federal. La caiguda dels preus dels habitatges és la responsable d'una tercera part de les pèrdues.

Les rendes familiars també van seguir baixant, una tendència anterior a la crisi però que es va accelerar durant el mateix període. La renda familiar mitjana va passar a ser de 39.000 euros el 2007 a 36.000 euros el 2010.

Aquestes noves dades provenen de la publicació dilluns passat de l' Estudi de les finances del consumidor , que es publica cada tres anys i és una de les fonts d'informació més àmplies i exhaustives sobre la salut financera de les famílies nord-americanes. Les xifres són de fa més de 18 mesos, però l'estudi aporta llum als problemes que segueixen alentint la recuperació econòmica. La Reserva Federal destaca que durant la crisi van ser les famílies de classe mitjana les que van suportar el percentatge de pèrdues més alt, i no només en riquesa sinó també en patrimoni, fet que va limitar-ne la capacitat i la disponibilitat per gastar.

"Arrodoneix alguns detalls d'un quadre que ja sabíem que era força lleig i que ara ho posen encara més de relleu", explica Jared Bernstein, un economista del Centre de Pressupost i Pòlisses Prioritàries que havia estat assessor del vicepresident Joseph R. Biden Jr. "Deixa ben clar el grau de devastació que ha suposat per a la classe mitjana", afegeix.

La despesa es manté

Tenint en compte la magnitud de les pèrdues, la despesa del consumidor s'ha mantingut sorprenentment alta. Les famílies nord-americanes han estalviat menys i van retornant els deutes molt lentament. La quota de famílies que van poder estalviar durant l'any anterior va baixar al 52% el 2010, quan el 2007 havia estat del 56,4%. Altres estadístiques del govern mostren que la totalitat dels estalvis va augmentar des del 2007, cosa que indica que un petit grup de famílies estaven estalviant més diners, mentre que un nombre creixent no aconseguien estalviar gens.

L'estudi també ha revelat un canvi en els motius pels quals les famílies separaven uns quants diners, cosa que subratlla la falta de confiança que pesava sobre l'economia. Més famílies van dir que estalviaven com a mesura preventiva i un grup inferior van dir que estalviaven per a la jubilació, per a l'educació o per al dipòsit d'un habitatge.

L'informe també deixa entreveure els limitats avenços que es feien a les cases a l'hora de reduir les quantitats que devien en préstecs. El percentatge de famílies que reconeixien que tenien algun deute va caure uns 2,1 punts percentuals en els últims tres anys, però el 74,9% de les famílies encara devien alguna cosa, i la quantitat mitjana no va variar.

La davallada en rendes hauria pogut augmentar el pes del deute i immobilitzar així una fracció més gran del salari net de les famílies. Però un dels estranys beneficis de la crisi, uns tipus d'interès històricament més baixos, va contribuir a amortir aquest efecte. Es van reduir pagaments de deute per mitjà de refinançaments d'unes hipoteques més espaiades i d'endarreriments en la devolució dels préstecs.

Hi va haver un canvi en el tipus de deute que sostenien. El nombre de famílies amb deute de targeta de crèdit es va reduir en 6,7 punts percentuals fins al 39,4%, i el saldo mitjà va caure un 16,1% fins als 2.000 euros. Les famílies també van reduir el nombre de targetes de crèdit que tenien, i el 32% van dir que no en tenien cap, comparat amb el 27% del 2007.

En canvi, el grup de famílies amb deutes vinculats a l'educació va pujar fins al 19,2% el 2010, respecte al 15,2% del 2007. La Reserva Federal nord-americana va observar que els préstecs per temes d'educació constituïen una fracció dels deutes familiars més gran que els préstecs per a la compra d'automòbils, i això per primer cop en la història. Les estadístiques cumulatives han amagat grans disparitats de l'impacte de la crisi.

La classe mitjana perd més

En aquest període de tres anys les famílies amb rendes que les situaven en la franja mitjana de la població van perdre una part més significativa de la seva riquesa que les famílies més riques, i també que les més pobres. Un dels motius claus d'aquesta desproporció és que la riquesa de la classe mitjana es troba fonamentalment en l'habitatge, i la quantitat mitjana del valor de l'habitatge va caure fins als 59.000 euros el 2010, respecte als 87.000 euros del 2007. I mentre que altres tipus de riquesa han recuperat gran part del valor que havien perdut durant la crisi, els preus de les cases gairebé no han canviat.

Amb tot, les dades constaten l'últim indici que la recessió va reduir la desigualtat en rendes als Estats Units, si més no temporalment. La renda mitjana de les famílies més riques es va veure reduïda molt més dràsticament que la mitjana, un indicador que alguns dels que eren a dalt de tot de l'escala van baixar uns quants graons. Si classifiquem les famílies nord-americanes segons la renda, les famílies del 10% més alt encara guanyaven una mitjana de 275.000 euros el 2010. El patrimoni mitjà de les mateixes famílies era de 2,3 milions d'euros.

stats