El pitjor agost des del 2012 deixa al descobert la fragilitat del model productiu

MadridFeia sis mesos seguits que l’atur queia a Catalunya i a Espanya, però la tendència es va tallar en sec a l’agost. I ho va fer abruptament: aquest mes d’agost ha sigut el pitjor des del 2012. Al Principat hi va haver un increment de la desocupació de 4.521 persones, mentre que al conjunt de l’Estat van perdre la feina el triple de persones que l’any passat. És a dir, les dades del mes passat, en termes mensuals, suposen tornar a la destrucció d’ocupació de l’època en què la crisi encara escalava i s’allunya dels anys de recuperació.

Però tot i la contundència de les dades, ahir, tant el govern espanyol com el català es van esforçar a vendre optimisme. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va dir que les dades s’expliquen pel component estacional lligat al turisme -l’agost acostuma a ser un mes dolent per la fi dels contractes temporals als serveis- i va afirmar que “tot el creixement econòmic es tradueix avui en creació d’ocupació”, ja que respecte de l’agost del 2014 l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut un 3,2%, mentre que l’economia ho fa a un ritme d’un 3,1%.

Això, que per a la ministra és una bona notícia, té una carta amagada. Que els llocs de treball creixin més que el PIB implica una pèrdua de productivitat perquè vol dir que els aturats que s’incorporen a la feina no són prou productius per generar riquesa en la mateixa proporció, alerta Javier Velázquez, professor d’economia aplicada de la Universidad Complutense de Madrid. I això, diu, no és bo, perquè “la productivitat a llarg termini és la que assegura el creixement econòmic”. Les dades de l’agost són una mostra del perill d’aquesta doble velocitat: com que la creació d’ocupació es concentra en sectors de poc valor afegit com el turisme i la construcció -que a més són molt estacionals-, quan aquests s’esgoten per la fi de la temporada, l’atur torna a créixer, i ho fa amb virulència.

Tant és així que aquests dos van ser, precisament, els sectors que van liderar l’augment de l’atur. A més, això pot implicar que si l’economia torna a frenar, la destrucció d’ocupació s’intensifiqui de manera notable, com ha passat en les crisis anteriors. I, amb la perspectiva d’una desacceleració de l’economia en els pròxims mesos a què apunten tant els experts com el govern central, aquest fenomen potser ja s’ha començat a produir, i d’aquí les males dades d’agost.

Igual que la ministra, el secretari d’Ocupació català, Joan Aregio, va considerar que les dades demostren que “el canvi d’escenari està consolidat” i va destacar que ja són 26 els mesos consecutius de creació interanual d’ocupació a Catalunya. De fet, els dos executius es van aferrar a les dades interanuals per fer una lectura positiva de les xifres: el nombre de desocupats a Catalunya ha baixat en 65.000 persones respecte de l’agost de l’any passat fins als 506.000 aturats, mentre que a Espanya hi ha més de quatre milions de desocupats, 360.000 menys que els que hi havia a aquestes altures del 2014.

Però la pitjor notícia que van deixar les dades publicades ahir és la destrucció d’ocupació. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va reduir en un 0,78% a tot l’Estat, amb 134.289 persones menys, mentre que a Catalunya la baixada va ser d’un 1,36%, amb 42.352 cotitzants menys. Això vol dir que, oficialment, a Espanya hi treballen 17,1 milions de persones, i poc més de tres milions a Catalunya.

Canvi de tendència

L’optimisme oficial contrasta amb l’opinió que van expressar ahir tant els agents socials com els experts independents. El servei d’estudis del BBVA va qualificar de “sorpresa negativa” les dades, i va afirmar que són l’avançada de la desacceleració que preveuen tots els analistes i el mateix govern espanyol, que calcula que l’any que ve es creixerà menys que aquest. Els sindicats, per la seva banda, van destacar que les dades demostren que l’ocupació generada en els últims mesos és “de baix valor afegit, sense indústria i amb ocupació inestable”.