El pitjor novembre en quatre anys

BarcelonaEl novembre ha tornat a ser un mes complicat per al mercat laboral. Gairebé 4.600 persones s’han apuntat a les llistes de l’atur a Catalunya, un 1% més, i ara hi ha pràcticament 463.000 persones registrades sense feina. Al conjunt de l’Estat, el nombre d’aturats que fan cua a les oficines de treball va augmentar en més de 24.800 persones. És l’augment més gran en un mes de novembre des del 2012.

Però no només hi ha més aturats registrats sinó que també s’han destruït llocs de treball, per primer cop des del 2013. Aquest novembre, la Seguretat Social ha perdut més de 32.800 afiliats, i ara la xifra total de treballadors que cotitzen es queda en 17.780.500 persones. De fet, tradicionalment, el novembre és un període no gaire positiu per a l’atur i l’ocupació. Els experts l’anomenen un “mes frontissa” perquè no es beneficia ni dels contractes d’estiu, que s’acaben, ni dels de Nadal, que en molts casos encara no han començat. Tot i això la tendència s’havia capgirat els últims anys i ara, en canvi, torna a comportar-se com ho feia durant la crisi.

El sector que més ho està notant és el de l’hostaleria: és on més llocs de treball s’han destruït, 91.000 en total. El segueix, tot i que de molt lluny, el sector de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, amb una destrucció de 4.100 llocs de treball. A l’altre plat de la balança hi ha l’educació, que ha compensat part d’aquestes pèrdues amb la creació de 25.100 llocs nous. Àlex Santacana, advocat expert en dret laboral de Roca Junyent, considera que el problema és la demanda interna: “Hi ha expansió internacional però a Espanya el mercat intern no acaba de funcionar i encara hi ha acomiadaments”.

El gran problema del mercat laboral

Al novembre s’han firmat 1,7 milions de contractes, la xifra més alta en aquest mes de tota la sèrie històrica. Tot i això, s’han fet menys contractes que a l’octubre i la temporalitat continua sent la tònica predominant: només un de cada deu contractes nous és indefinit, la resta són temporals. L’altre gran problema del mercat laboral és la taxa de cobertura, que tampoc millora. Pràcticament la meitat dels aturats són de llarga durada i això vol dir que ja han esgotat totes les prestacions i ara no cobren cap ajuda. El nombre de desocupats que encara es beneficien de prestacions ha baixat un 10% respecte de l’any passat.

La lectura més positiva de les dades la trobem en l’evolució anual. En els últims 12 mesos, l’atur ha caigut pràcticament en 58.700 persones a Catalunya, un 11%, segons les dades que va fer públiques aquest divendres el ministeri d’Ocupació. Al conjunt d’Espanya, ara hi ha uns 3.790.000 persones sense feina, és a dir, 360.000 aturats menys que fa un any.

El govern espanyol s’agafa a aquesta última xifra i als efectes de la reforma laboral. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, espera que la creació d’ocupació mantingui un ritme de creixement del 3% i manté l’objectiu d’arribar als 20 milions de treballadors al final de la legislatura: això vol dir que confia que es creïn més de dos milions de llocs de treball els pròxims quatre anys. Així ho indica el quadre macroeconòmic que va presentar ahir l’executiu durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. D’aquesta manera, seguint la projecció, el govern espanyol va assegurar ahir que la taxa d’atur (que ara se situa al voltant del 19%) es reduirà fins a quedar per sota del 13% a finals del 2019.

Una previsió que per als experts és massa optimista, sobretot a curt termini: “Amb l’increment de cotitzacions a la Seguretat Social els empresaris saben que els apujaran els costos i poden ser més reticents a l’hora de contractar”, diu Santacana, que també assenyala una altra trava: “La majoria de treballadors que han mantingut la feina han perdut poder adquisitiu i no tenen capacitat per consumir més; per tant no crec que els empresaris s’animin a contractar gaire més”, vaticina. Els plans de Guindos també poden quedar truncats pels riscos externs: l’ombra de Trump i el Brexit també tensionen els empresaris.