Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El diferencial amb el bo alemany segueix baixant mentre l'optimisme s'encomana al parquet

La prima baixa dels 500 punts i la borsa es dispara un 4%

Els mercats han donat una treva al deute espanyol durant els últims dies. La prima de risc, que mesura la diferència entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, va seguir ahir amb la tendència a la baixa de les últimes sessions i va situar-se per primera vegada des del 4 de juliol per sota dels 500 punts bàsics. Concretament, l'indicador va tancar en 499,85 punts, en contrast amb els 508 de la sessió anterior i ben lluny dels 638 punts -rècord històric- del 24 de juliol.

La prima de risc espanyola ha registrat una davallada de gairebé cent punts en dues setmanes. El principal detonant de la relaxació de la pressió sobre el deute espanyol va ser la predisposició manifestada pel president Mariano Rajoy a sol·licitar el rescat suau de l'economia espanyola a Brussel·les, tal com també ha reconegut el primer ministre italià, Mario Monti.

Rajoy va admetre la possibilitat d'un rescat suau dimarts en sortir de la seva trobada amb el rei a Palma, a Mallorca, i en dos dies la prima de risc ha caigut més de trenta punts.

Bo alemany

L'augment durant els últims dies de la rendibilitat del bo alemany a deu anys, que ahir va tancar en l'1,52%, també ha contribuït a calmar la prima espanyola. El bo espanyol a deu anys es va situar ahir en el 6,52%.

La prima espanyola va superar per primera vegada els 500 punts bàsics el 16 de maig i el 29 de maig va tancar per primera vegada per sobre d'aquest llindar, el mateix que va desencadenar els rescats de Grècia, Portugal i Irlanda.

L'optimisme dels últims dies en el mercat de deute s'ha traslladat també als parquets i la borsa espanyola va registrar ahir la cinquena pujada més gran de l'any, tornant a nivells de l'abril.

Concretament, l'Íbex-35 va registrar un increment del 4,05%, fins als 7.417 punts, impulsat pel creixement dels grans valors borsaris i pels del sector financer. La resta de borses europees també van tancar en verd, però sense augments tan pronunciats: Milà va créixer un 1,87%; París, un 0,91%; Frankfurt, un 0,71%, i Londres, un 0,03%.

Rescat bancari

Mentre Rajoy decideix si demana o no el rescat suau de l'economia espanyola, l'executiu ultima el document per formalitzar la sol·licitud dels primers 30.000 milions d'euros del rescat de la banca espanyola. Aquests primers diners del préstec -de fins a 100.000 milions- es destinaran a sanejar les entitats nacionalitzades, és a dir, Banc de València, Catalunya Caixa, Nova Galicia i Bankia.

D'altra banda, el govern espanyol està mantenint converses amb Brussel·les per intentar convèncer els socis de l'Eurogrup que l'excedent dels 100.000 milions d'euros del préstec per a la banca es pugui destinar a la compra de deute sobirà per relaxar la pressió sobre el deute espanyol. La xifra requerida d'aquest primer préstec es coneixerà al setembre, però podria rondar els 60.000 milions segons les primeres auditories.

Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va insistir ahir a Ottawa, al Canadà, que està compromesa a fer tot el que sigui possible per salvar l'euro i que comparteix la postura del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, quan a finals de juliol va assegurar que faria tot el que fos necessari per defensar la moneda única.

"El que va dir el president del BCE és una cosa que hem repetit una vegada i una altra des de l'inici de les dificultats a Grècia. Ens sentim compromesos a fer tot el que puguem per mantenir la moneda comuna", va afirmar Merkel. "Encara que el BCE és independent, està totalment alineat amb el que hem dit des del principi. I els resultats de la reunió del Banc Central i les seves decisions mostren que el BCE pensa que l'acció política en relació amb la condicionalitat és simplement una condició prèvia per a un desenvolupament positiu en la zona de l'euro ", va afegir la cancellera.

Merkel també va defensar la idea d'uns "drets d'intervenció més grans" -és a dir, una unió fiscal més gran- en aquells països que no compleixen els criteris d'estabilitat, perquè Europa, va afirmar, té un problema de credibilitat davant dels inversors estrangers.

Així mateix, va assegurar: "També necessitem un cert grau de solidaritat a Europa. Hem d'aprendre a utilitzar els diners que ja hem donat a fons estructurals, a utilitzar aquests diners de manera més eficient en el futur". Segons la cancellera alemanya: "Ens hem adonat que no tots els diners que hem donat realment van impulsar la competitivitat d'aquests països. Si es mira la crisi immobiliària d'Espanya, té molt a veure amb la mala distribució dels diners. I hem d'arribar a les conclusions apropiades".

Inflació

L'agència d'estadística comunitària Eurostat va publicar ahir les dades de la inflació interanual, que es va mantenir estable en el 2,4% a l'eurozona al juliol. La del conjunt de la UE tampoc va variar i es va situar en el 2,5%. Un any abans, la taxa s'havia situat en el 2,6% a la zona de l'euro i en el 2,9% a tota la UE.

A Espanya, el dinamisme de les exportacions, que han crescut el 3,4% el primer semestre de l'any, ha ajudat a rebaixar un 22,5% el dèficit comercial amb la resta del món, un saldo negatiu que es deu fonamentalment a l'elevat cost de la importació de petroli i gas.

Més continguts de