Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Prima de risc: per què puja i què pot passar?

L'incompliment del dèficit o la indefinició de les mesures que aplicarà Rajoy expliquen l'augment de la incertesa a Espanya, segons els experts

La prima de risc ha marcat nous rècords (aquest dimarts ha tancat en 455 punts, un nivell mai vist des de l'entrada d'Espanya a l'euro i ha arribat durant la sessió a 458). A més, Espanya ha hagut de pagar uns interessos de més del 5% per la venda de deute amb venciment a 12 i 18 mesos, una rendibilitat que l'Estat no havia pagat mai en els últims 14 anys.

Per què puja la prima de risc espanyola?

Hi ha diversos motius que expliquen l'augment de la prima de risc. Segons els experts, els dos principals són el més que previsible incompliment del dèficit (Espanya es va comprometre a acabar el 2011 amb un 6% de dèficit, però avui dia no hi ha ningú que ho vegi possible) i la indefinició sobre les mesures que vol aplicar Mariano Rajoy si, com totes les enquestes indiquen, guanya les eleccions del 20-N. Rajoy ha dit que abaixarà alguns impostos i que apujarà les pensions, mesures difícils de compaginar amb la reducció del dèficit a què obliguen Brussel·les i els mercats.

Però això no és tot. A part de la desconfiança creixent sobre l'economia espanyola, l'augment de la prima de risc s'explica perquè els inversors prefereixen invertir els seus diners a Alemanya.

Quan més desconfien els inversors, més interessos demanen als països a canvi de prestar diners. La prima de risc indica la diferència entre els interessos que paga un país pel seu deute a 10 anys respecte al que paga Alemanya. La inestabilitat d'alguns països europeus com Espanya o Itàlia fa que els inversors fugin d'ells i que, en canvi, inverteixin els seus diners a Alemanya, considerat el país més segur. Com a conseqüència, els interessos que ha de pagar Espanya pugen (els inversors són poc inclinats a prestar-li diners) i els d'Alemanya baixen (ja que els inversors ho consideren una inversió segura). El resultat és que la prima de risc s'eixampla.

Per què puja, ara?

La gran incògnita és què fa pujar la prima de risc en un moment determinat. Per què puja ara si res no ha canviat respecte a divendres passat? Els atacs especulatius podrien ser l'explicació. Però també és cert que els atacs especulatius només són efectius quan es fan sobre economies dèbils. Economistes com Juan José Dolado, de la Universitat Carlos III, opinen que mentre no es redueixi el 20% d'atur, Espanya seguirà rebent atacs.

Què pot passar si la prima de risc segueix pujant?

Res de bo. S'acostuma a dir que una prima de risc que supera els 500 punts de forma sostinguda és insostenible (Grècia, Irlanda i Portugal van demanar el rescat quan van superar aquest nivell), tot i que la situació depèn de cada país (Itàlia té un deute públic que duplica el d'Espanya i, per tant, es veu més perjudicada si els interessos que ha de pagar augmenten). En qualsevol cas, i en últim extrem, un augment de la pressió sobre el deute podria acabar comportant que Itàlia o Espanya no puguin afrontar els pagaments i es vegin obligades a demanar un rescat.

Més continguts de