Economia 02/02/2012

Les 5 claus de la reforma del sector financer que impulsa el govern del PP

El govern espanyol fa un sanejament exprés perquè baixin els preus dels pisos, hi hagi menys bancs però més forts i es reactivi el crèdit

Ariadna Trillas
3 min

BarcelonaLa clau de la reforma financera que avui ha explicat el ministre d'Economia, Luis de Guindos, és obligar els bancs a reconèixer quin és el seu pecat més gran en la crisi: una bulímia de crèdit immobiliari que no hi ha forma de digerir, que els està podrint els balanços, que els impedeix finançar-se i que manté col·lapsat el crèdit i, de retruc, l'economia.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Quin és l'abast del problema?

Es calcula que els actius lligats al totxo ronden els 323.000 milions, dels quals 175.000 milions són problemàtics. El sistema financer s'ha resistit a reconèixer l'abast dels seus actius tòxics. L'operació passa perquè el valor comptable dels actius s'acosti per fi al valor de mercat, de forma que els pisos i el sòl surtin al mercat i baixin els preus de l'habitatge. El 2011, el preu de l'habitatge va baixar un 6,8% a tot l'Estat. Segons el ministeri de Foment, el preu per metre quadrat va assolir els 1.701,8 euros, el més baix des del 2005.

Què hauran de fer els bancs?

La via expeditiva escollida per De Guindos és forçar les entitats financeres a un sanejament exprés: en només un any, hauran de recapitalitzar-se amb 50.000 milions d'euros, quan en els darrers tres hi han destinat 66.000 milions. El sanejament de les entitats els permetrà finançar-se als mercats de capitals i reactivar el crèdit. Aquests 50.000 milions es reparteixen de la manera següent: primer, es força els bancs a apartar uns diners amb càrrec a resultats per un import de 25.000 milions; se'ls fa fer un altre coixí de capital de 15.000 milions equivalent al 20% del sòl i al 15% dels crèdits de promotors en curs; i després, introdueix una novetat: caldrà destinar 10.000 milions més a crèdits a promotors que no es consideren problemàtics, i que amb el temps s'hi poden tornar.

Quina serà la foto final?

Amb aquest conjunt de dotacions forçoses, les entitats cobriran fins al 80% de les pèrdues derivades per les inversions en sòl, fins al 65% pel que fa a les promocions en curs i fins al 35% pel que fa als pisos ja acabats. Hi ha una diferència enorme amb la realitat actual. Per exemple: la cobertura actual dels actius de sòl és només del 31%. La de les promocions d'habitatge en curs és del 27% i la de pisos acabats, del 25%.

Quan s'hauran de fusionar els bancs que ho vulguin fer?

El govern espanyol vol entitats sanejades, però també més grans. Per això promourà fusions amb alguns incentius. Per exemple, l'esforç del sanejament es podrà fer en dos exercicis, en comptes de fer-lo en un. Les entitats tindran quatre mesos, fins al maig, per presentar projectes de fusió. Les entitats que es fusionin no podran reduir els crèdits que donen als clients. Al contrari. Els directius de les entitats que rebin préstecs públics estaran regits per un codi de govern corporatiu que De Guindos no va detallar, i que s'espera que inclogui limitacions a les seves retribucions.

Ens costarà diners tot aquest pla?

De Guindos ha insistit força que la reordenació del sistema financer es fa "sense recursos públics". Diu la veritat en la mesura que l'actuació pública no suposarà més dèficit per a l'estat espanyol. Però les entitats podran comptar amb préstecs del fons públic FROB, que els bancs hauran de tornar-li i amb interessos del 8%. El capital d'aquest fons, a més, augmenta de 9.000 milions a 15.000 milions, i també incrementa proporcionalment la seva capacitat d'endeutar-se.

stats