Els reguladors estenen la mà a les ‘fintech’ tot i el recel dels bancs
El govern espanyol es veurà forçat a aplicar una directiva europea que consolidaria el sector
BarcelonaMés d’un any i mig. Aquest és el temps que porta esperant la fintech catalana Verse per aconseguir l’autorització del Banc d’Espanya com a entitat de pagaments. Fins aleshores tenen un acord sòlid amb una altra empresa del sector que els permet operar sense problemes amb la seva aplicació de pagaments mòbils entre particulars. Ser disruptiu en un sector com la banca no és una tasca fàcil, sobretot quan el marc normatiu avança a pas lent. En els últims mesos, però, l’aproximació de la data límit per aplicar una directiva europea clau per al sector ha provocat que els reguladors espanyols augmentin els senyals d’apropament cap a la revolució tecnològica dels serveis financers.
El govern de Rajoy va obrir a consulta pública el mes passat l’avantprojecte de llei per traspassar a la legislació espanyola la directiva de la Comissió Europea PSD2. Aquesta normativa fa referència a temes com els pagaments digitals, i obligarà els bancs a cedir les dades dels seus clients a altres operadors quan ho autoritzin per oferir-los els seus serveis. Aquest pas endavant farà que sigui més fàcil gestionar molts aspectes de la nostra vida financera sense haver de tenir un banc com a intermediari.
Espanya, però, està esgotant el temps per aplicar el nou text, pel qual té de marge fins a l’1 de gener del 2018. “Hi ha un lobi extremadament intens format pels bancs per retardar aquest moment”, explica el conseller delegat de Kantox i president de l’Associació Espanyola de Fintech, Philippe Gelis. Per a l’emprenedor, que lidera des de fa sis anys la companyia d’intercanvi de divises entre particulars, la reactivació de l’executiu ve més donada per l’aproximació de la data límit per obeir Europa que per una voluntat exprés de regular el sector.
Tot i així, el mateix ministre d’Economia, Luis de Guindos, també va anunciar fa poc que el govern espanyol està estudiant diversos models de regulació que farà públics aviat per reobrir aquest debat. En aquest sentit, la consulta pública de l’avantprojecte de llei pretén recollir les opinions de les entitats que es puguin veure afectades per la nova normativa. Per això, planteja qüestions com ara quines haurien de ser les opcions perquè l’autorització d’entitats de pagament sigui més àgil i eficaç.
No només l’executiu intenta acostar-se al camí que marca Europa; la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) també ha anunciat un banc de proves regulatori -el que al Regne Unit ja es coneix com a sandbox - que permetrà a start-ups financeres provar si el seu model és viable en un entorn limitat. Per a segments de les fintech com el crowdlending -els préstecs de particulars per a projectes empresarials- l’esforç regulatori ha sigut clau perquè el negoci faci un salt endavant. Així ho explica el fundador de la plataforma Arboribus, Josep Nebot. Des de l’any passat, la CNMV ha regulat aquest àmbit i, segons l’emprenedor, això els ha permès atreure cada vegada més inversors professionals i ha donat un segell de qualitat al seu model. No obstant, Nebot també reconeix que aquest primer marc encara es pot millorar, i per això el sector ha creat una associació per entrar en converses amb els reguladors amb l’objectiu d’introduir nous canvis.
Clam per un marc estable
Gelis treu importància als últims moviments del govern i recorda que encara costa molt treure un producte al mercat pels límits estrets de la llei. De fet, apunta que la falta d’un marc normatiu estable ha fet que algunes fintech espanyoles optin per desenvolupar el seu negoci en altres països com França o el Regne Unit, on els governs estan fent més esforços per adaptar-s’hi.
Una altra organització del sector, l’Associació Espanyola de Fintech i Insurtech (Aefi) ha recollit en un llibre blanc les principals demandes en aquest sentit. A l’escrit, l’entitat hi denuncia la falta de proactivitat dels poders públics a l’hora de realitzar accions concretes i exigeix un marc que garanteixi seguretat jurídica per a les empreses que operen a l’Estat. Segons Aefi, aquest any el sector sumarà més de 5.000 nous llocs de treball i arribarà a les 400 companyies a finals del 2018. Un negoci que no es volen deixar perdre per la manca de regulació.
