Una renúncia preventiva per evitar un nou cas Wolfowitz
Rato va deixar l’FMI per no viure un escàndol com el del Banc Mundial
MadridLes raons “personals” invocades el 28 de juny del 2007 per Rodrigo Rato davant el comitè executiu del Fons Monetari Internacional (FMI) per justificar la seva renúncia al càrrec de director gerent encobrien una precipitada sortida dissenyada per evitar un escàndol o possible destitució arran de la seva activitat amb un entramat d’empreses en paradisos fiscals.
Deu anys després de l’anunci d’aquella decisió, emergeixen ara les veritables causes de la renúncia. Un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil amb data de 27 de març al jutge Antonio Serrano-Arnal assenyala que l’FMI estava investigant el seu director gerent. El titular del jutjat d’instrucció número 31 de Madrid investiga presumptes delictes de blanqueig, corrupció entre particulars i fiscals en els negocis privats de l’exvicepresident del govern.
L’informe de la Guàrdia Civil revela que l’FMI va encarregar a l’auditora PwC una investigació sobre les societats en paradisos fiscals de Rato, en especial sobre Red Rose, domiciliada a Panamà, tot i que també sobre les societats Kradonara i Vivaway. Segons l’UCO, de Red Rose es van transferir 9,1 milions entre el 1999 i el 2012 a altres societats vinculades a Rato a Espanya. És només part de l’ampli moviment de fons de l’entramat societari.
A l’informe s’hi citen correus de Rato des del seu compte a l’FMI a Domingo Plazas, advocat i administrador de les societats. En declarar com a investigat, Plazas va explicar que es limitava a complir ordres a les societats de Rato.
L’UCO no aclareix si ha realitzat gestions davant l’FMI a través de la petició d’auxili judicial internacional, però tant els correus enviats per Rato al seu testaferro com la referència a l’encàrrec a PwC donen la idea que l’FMI, literalment, l’estalonava. Segons l’UCO, entre el 2004 i el 2007, etapa de Rato a l’FMI, l’empresa familiar Cor Comunicación, va facturar 31 dels 82 milions que en total va moure. Els pagaments procedien d’empreses públiques privatitzades.
Així, les sospites sobre la veritable raó de la sortida de Rato de l’FMI s’han anat acumulant. Segons va explicar el 28 de juny de 2007 al comitè executiu, plegava “per raons personals” i feia referència a circumstàncies de la seva família, “en especial a l’educació” dels seus fills.
La renúncia seria efectiva l’1 de novembre del 2007, després de l’assemblea anual de l’FMI i el Banc Mundial de l’octubre. Rato va plegar 18 mesos abans que acabés el seu mandat de cinc anys el juny de 2009. ¿Per què Rato va fer l’anunci al juny?
Cal tenir en compte què passava aleshores a l’organisme germà de l’FMI, el Banc Mundial. El seu president, l’ex subsecretari de Defensa dels EUA Paul Wolfowitz, arquitecte de la guerra d’Iraq, havia afavorit la seva companya, empleada del Banc Mundial, amb una remuneració superior a la que li corresponia. La investigació va concloure que Wolfowitz hi havia intervingut personalment i en negar els fets, havia enganyat la institució. El maig de 2007, després de resistir uns mesos, va tirar la tovallola.
Temps després del retorn de Rato a Espanya, l’expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir, segons explico al llibre 'Indecentes. Crónica de un atraco perfecto', el següent: “Hi ha només tres persones, a part de Rato, que coneixen el motiu pel qual va renunciar a l’FMI:el primer ministre britànic, Gordon Brown; el president de França, Nicolas Sarkozy... i jo”.
