Publicitat
Publicitat

GLOBAL ENERGY CHALLENGES

Científics del MIT i l'IREC discuteixen a Barcelona com aprofitar al màxim les energies netes

El repte de fer ciutats més sostenibles

Els reptes als quals farà front el sector energètic en els pròxims anys van ser el motiu central de la primera jornada de la Barcelona Global Energy Challenges, una sèrie de conferències que van començar ahir.

Les jornades, que enguany arriben a la setena edició, es van celebrar a la seu de Telefónica a Barcelona i estan organitzades per l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i el Massachusetts Institute of Technology (MIT) -el prestigiós centre de recerca dels Estats Units-, amb la col·laboració de la fundació b_TEC -liderada per la UPC- i de l'ARA.

Les conferències d'ahir, amb un vessant més tècnic, van tractar sobre un tema clau que ja va avançar el director de l'IREC, Antoni Martínez, en l'obertura de la sessió: les solucions tecnològiques per millorar l'emmagatzematge d'energia i les seves aplicacions pràctiques.

Martínez va destacar que les bateries, un dels temes tecnològics estrella de les jornades, són claus tant per al desenvolupament i comercialització del cotxe elèctric com per a la creació d'habitatges de consum energètic zero, un altre dels temes més recurrents en les presentacions dels investigadors de l'IREC.

Edificis amb consum zero

Jaume Salom és cap d'energia tèrmica i edificació de l'IREC -un centre en què conflueixen Govern, ministeri d'Indústria i sector privat- i treballa per buscar sistemes d'igualar el consum dels edificis i la quantitat d'energia que aquests mateixos edificis són capaços de produir per arribar a un equilibri sostenible.

Salom destaca que el factor clau en aquest aspecte és la regulació, que segons el seu parer ha anat millorant fins ara amb la implantació de la certificació energètica, l'equivalent arquitectònic a les etiquetes que indiquen l'eficiència dels electrodomèstics. Com explica Salom, a partir de l'any 2018 entraran en vigor normatives per forçar els nous edificis públics a tenir un balanç de consum i producció equilibrat i el 2020 s'aplicarà als edificis privats.

Tot i això, Salom destaca que el parc d'edificis construïts a Catalunya ja és gran i que després de l'esclat de la bombolla immobiliària el seu creixement s'ha frenat amb força. Salom afegeix que la majoria són dels anys 60, quan no es tenien en compte criteris d'eficiència energètica.

Per aquest motiu, el principal objectiu per a Salom és la rehabilitació energètica. "Abans que pintar façanes, hauríem de millorar l'aïllament de les finestres, encara que no sigui tan vistós", afirma.

Tot i que l'objectiu final és que cada edifici produeixi tanta o més energia de la que consumeix, Salom opina que "la prioritat és l'eficiència energètica".

Ciutats més sostenibles

John Fernandez, investigador i professor del MIT, és especialista en el que s'anomena metabolisme urbà. Els seus estudis li han permès demostrar realitats com que els habitants de la perifèria de les ciutats consumeixen molta més energia que els del centre.

Fernandez va començar a estudiar les ciutats per participar en un projecte de reconstrucció de Nova Orleans després que fos destruïda per l'huracà Katrina i destaca que el 2009 la meitat de la població mundial vivia en ciutats, una xifra que arribaria al 65% d'aquí tres anys, el 2015, segons la seva la seva predicció.

En posa d'exemple la ciutat de Shenzhen, al sud de la Xina, que en 20 anys ha passat de ser una petita ciutat de pescadors a tenir nou milions d'habitants i "estar rodejada de més indústries que les de tota la costa oest dels Estats Units".

Segons Fernandez, al nivell de desenvolupament actual, el 2050 la meitat de la contribució mundial al canvi climàtic vindrà dels aparells d'aire condicionat, dels quals la Xina ja és el màxim productor i aviat consumidor. Per Fernandez, "abordar aquests temes és clau per poder planificar un futur més sostenible".

Regulació

Jordi Dolader, d'Energy Markets International SA, va parlar després de Fernandez en una conferència sobre política energètica i regulació del sector, en què va criticar el dèficit tarifari i va demanar la cessió de competències energètiques a la Unió Europea. Les jornades van continuar amb conferències de Richard Willis, investigador de la Universitat de Southampton, i Martin Bazant, professor del MIT, tots dos especialitzats en tecnologia per a bateries com les que utilitzen els cotxes.

Més continguts de