Les reunions discretes de Colau amb la banca
L’alcaldessa ja s’ha vist amb els presidents de les grans entitats per demanar-los més habitatge social
Barcelona“Estic encantada de parlar amb (gairebé) tothom, però preferia evitar les situacions d’informalitat amb certs sectors”. Ho escrivia Ada Colau al seu blog després de declinar dues invitacions per trobar-se amb financers abans de les eleccions municipals. Ja com a alcaldessa, la fundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) no va tardar a veure’s amb directius d’un sector per al qual era tota una bèstia negra.
Colau va debutar el 26 de juny, i ho va fer amb Isidre Fainé, president de CaixaBank. Ella mateixa va explicar en el seu blog una trobada que va causar rebombori: “Les paraules que millor resumeixen la reunió són absoluta cordialitat, o màxima col·laboració ”. La reunió, com les que l’han seguit, va tenir un tema central: l’habitatge. Tots dos van discrepar en un tema que l’alcaldessa titllava de “previsible”: la dació en pagament, que la PAH reclama i la banca defuig. Després d’aquella trobada, molt comentada, n’hi ha hagut d’altres que s’han produït amb més discreció: tot i que Colau les ha recollides a la seva agenda pública, han passat gairebé desapercebudes.
Potser la reunió més delicada era la que havia de mantenir amb Josep Oliu, el president del Sabadell, que al maig va qualificar-la de “folklòrica” en unes declaracions per les quals es va disculpar. Qui sap si aquell detall explica per què el Sabadell va ser l’última entitat a rebre audiència. Fonts del sector afirmen que la reunió, celebrada el 8 de setembre, es va produir amb normalitat i que hi va contribuir el fet que “l’alcaldessa sap que el Sabadell no ha fet cap desnonament”. La cita va ser amable; fa poc uns treballadors de l’entitat es van fer una selfie amb l’alcaldessa als premis Ondas i Colau va dir-los que “amb el Sabadell s’hi pot parlar”.
Potser costaria haver-s’ho imaginat fa un any, però la cordialitat ha marcat el to de les trobades entre l’exlíder de la PAH i els banquers.
El cert és que quan Colau no ha quedat satisfeta de les seves trobades amb les entitats ho ha dit. Així ha passat amb la Sareb, el banc dolent, amb qui es va reunir el 17 de juliol per demanar-li, sense èxit, que cedís habitatge a la ciutat. El 26 d’octubre va apujar el to: “Si no és a les bones, serà per la llei”, va declarar abans de reclamar 400 pisos buits al banc dolent a l’empara de la nova llei de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica i l’emergència habitacional.
En conversa telefònica des de París, Colau fa balanç per a l’ARA de les seves reunions amb els bancs. “És la primera vegada que es troben a l’Ajuntament algú que no coneixen; cap d’ells tenia el meu telèfon”, diu. L’alcaldessa insisteix que “ara les bones paraules s’han de traduir en pisos”. “Amb algunes entitats estem a prop de signar acords, però si això no es concreta, farem servir tots els instruments”, avisa.
Les trobades amb les entitats financeres han sigut múltiples, i Bankia, BBVA i Anticipa també han desfilat per un despatx on encara no s’ha vist cap representant del Santander. “Va anar molt bé, ella va fer-ho fàcil amb una posada en escena amigable”, diu Quim Saurina, director de Bankia a Catalunya. Colau li va treure dos temes: la necessitat d’ampliar l’estoc d’habitatge social a Barcelona i la d’aturar els desnonaments. “Hem tingut força relació amb la PAH i tenen bona opinió del que fem”, diu Saurina.
El banc de l’antiga Caja Madrid assegura que no fa desnonaments quan hi ha situacions de risc d’exclusió social i exemplifica així el seu grau de confiança amb la PAH: “El dia abans d’aturar un desnonament, l’alcaldessa s’enviava missatges al mòbil amb la nostra directora de recuperacions”, explica el directiu. Colau, però, no va arrencar cap compromís de Bankia en matèria de pisos: “En cedim a la Generalitat, però a Barcelona en tenim molt pocs; en tenim més a Tarragona i a Reus”. Saurina afegeix un últim detall per explicar el bon clima de la reunió: ell té 45 anys i Colau 41. “Amb nosaltres, per edat, és més fàcil que amb la banca tradicional”.
Aquest factor de proximitat generacional no es va donar en la reunió amb Xavier Queralt, primer executiu del BBVA (que va absorbir CatalunyaCaixa) al Principat. La reunió era important perquè el BBVA és l’entitat amb més pisos buits a Barcelona (630, que procedeixen de les diferents caixes que va adquirir), seguida de la Sareb (562), Anticipa (210) i CaixaBank (135). I tampoc es va repetir amb Eduard Mendiluce, responsable d’Anticipa, la filial del fons d’inversió Blackstone, que va comprar la cartera d’hipoteques problemàtiques de CatalunyaCaixa. “El to va ser cordial, va ser una reunió protocolària, que tocava ”, expliquen fonts del sector. “L’Ajuntament vol fer front a l’emergència habitacional, però Anticipa no té pisos, té hipoteques”, expliquen les mateixes fonts. “Ella ho va entendre; ara veu des de la part institucional que l’Ajuntament no ha fet res en aquest tema en 20 anys”, afegeixen.
Amb tot, l’avanç és evident: el 2013 Colau va anomenar “criminal” el secretari general de l’AEB, la patronal bancària. Només dos anys després, es reuneix amb les entitats per demanar-los pisos en un ambient de cordialitat.
