El Govern es proposa apujar el salari mínim
La Generalitat vol negociar amb sindicats i patronals la millora, que segons un estudi no destruiria ocupació
BarcelonaLa discussió sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) és damunt la taula del Govern a Catalunya. L'executiu és favorable al fet que s'obri el debat amb agents socials i econòmics. Els 655 euros de sou mínim a Espanya són la meitat que la mitjana de països europeus, una xifra injusta tenint en compte el cost de la vida a Catalunya i, encara més, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons ha defensat aquest dimecres la consellera de Treball, Benestar Social i Famílies, Dolors Bassa.
La consellera ha apadrinat la presentació d'un estudi de la Universitat de Barcelona que situa els efectes que tindria crear un salari mínim més alt que l'actual a la ciutat i la seva àrea metropolitana. De les conclusions se n'extreu que la mesura no tindria un efecte negatiu sobre l'ocupació, segons ha defensat l'economista Jordi Suriñach, coautor del treball. Un SMI més elevat a la ciutat no destruiria feina i contribuiria a corregir les diferències salarials.
Les conclusions s'extreuen de l'estudi de casos on ja existeix aquest salari mínim local, com ara als Estats Units, i també al Canadà i el Japó. A més, hi ha el cas recent d'Alemanya, que ha establert un salari mínim i, malgrat tot, l'any passat va veure créixer l'ocupació un 2,5%, ha subratllat l'economista.
Segons l'expert, partir d'un sou mínim més alt provocaria un "un efecte dominó" que acabaria fent que també milloressin els sous d'altres treballadors del mercat laboral, sobretot els que estan en estrats més baixos d'ingressos encara que per sobre dels mínims que marca l'Estatut dels Treballadors a Espanya.
Inevitablement, això encareix els costos laborals per a les empreses i aquí també hi ha efecte dominó: "Si un treballador passa de cobrar 600 a cobrar-ne 800, el que ara rep 800 euros també reclamarà una mica més per la feina que fa", ha justificat Suriñach. Malgrat tot, ha dit, hi ha maneres d'amortir aquest efecte, segons la UB.
Una és que l'increment de sous provoca una millora de la capacitat adquisitiva dels ciutadans i això és més despesa i, per tant, més activitat per a les empreses, segons aquest expert. L'altra manera de moderar aquest encariment seria abaixar les cotitzacions que paguen les empreses a la Seguretat Social, i així el cost laboral total baixa sense que se'n ressenti el sou que rep l'empleat.
Un SMI més alt també reverteix en la millora formativa dels treballadors, tot i que aquest és un efecte "més a llarg termini", segons l'estudi. En un primer moment, pot ser que els treballadors menys formats pateixin més per accedir al mercat laboral si el sou mínim és més alt (perquè les empreses buscaran perfils més preparats si els han de pagar més). A la llarga, però, això també pot ser un incentiu perquè els menys formats busquin millorar la seva qualificació, sosté l'economista coautor de l'estudi.
Pot Catalunya dictar un salari mínim més alt?
La consellera Bassa vol dur a la mesa de negociació amb patronals i sindicats el debat sobre apujar el sou mínim. Arribar a un acord amb els agents socials i econòmics per millorar l'SMI és l'única via que té Catalunya (o Barcelona i la seva àrea metropolitana) per fer créixer aquests 655 euros mensuals que estableix l'Estatut dels Treballadors. La competència per apujar o abaixar aquest SMI correspon al govern espanyol.
La negociació col·lectiva ja actua ara mateix com a mecanisme per millorar aquests sous, i molts convenis col·lectius sectorials o provincials a Catalunya ja fixen sous per sobre dels mínims, ha explicat el vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i regidor per ERC a Barcelona, Alfred Bosch.
Així doncs, es tractaria d'aconseguir un compromís ampli d'àmbit català. Bassa ha proposat avançar progressivament cap a un salari "digne", que ha situat en els 1.000 euros. La batalla de la qualitat del mercat de treball, ha dit, encara s'ha de guanyar i ha recordat que la millora dels ingressos reverteix en tota l'economia catalana.
Un SMI més alt, segons la Generalitat, també alleugeriria la despesa social en protecció i ajudes als qui no tenen ingressos o no arriben als mínims que els allunyin del risc de pobresa.
El debat sobre la millora del salari mínim també està viu a Madrid. Partits com el PSOE o Podem duen el compromís d'apujar-lo als seus programes electorals. Els sindicats també reclamen que s'apugi, mentre que patronals com la CEOE mantenen un discurs de moderació fins que la millora econòmica s'enforteixi.
