El sector públic ja no podrà acomiadar per motius econòmics
El Suprem no accepta la “insuficiència pressupostària” com a motiu
BarcelonaL’argument de la “insuficiència pressupostària” per fer acomiadaments col·lectius a les administracions i entitats públiques no és vàlid i va contra els drets que recull l’Estatut dels Treballadors, segons va dictar ahir el Tribunal Suprem. L’alt tribunal va anul·lar amb aquest argument un dels articles inclòs al reglament sobre expedients de regulació d’ocupació (ERO) que es va aprovar després que fos vigent la reforma laboral del 2012. Aquest reglament incloïa la possibilitat que una entitat o empresa pública retallés la plantilla a través d’un ERO en els casos en què l’administració de la qual depengués patís una situació de pressupost insuficient. La mesura quedava justificada quan en l’exercici previ a l’ERO el departament entrés en una situació deficitària o quan els crèdits assignats a aquesta administració s’haguessin reduït un 5% en l’exercici vigent o un 7% en els dos anys anteriors.
La decisió del Suprem estima parcialment el recurs de CCOO i la UGT, contraris a acceptar que l’argument de causes econòmiques pogués aplicar-se en l’àmbit públic tal com existeix en el cas de les empreses privades. L’alt tribunal va donar la raó als sindicats, que lamentaven que el reglament havia anat més enllà del que deia la llei a l’hora de fixar els criteris concrets per mesurar aquesta “insuficiència pressupostària” que, d’entrada, sí que recollia la reforma laboral. El Suprem va recordar que, un cop aprovada la llei laboral, l’Estatut dels Treballadors va modificar-se per deixar clar que no n’hi havia prou al·legant poc pressupost, sinó que aquesta insuficiència havia de ser “sobrevinguda i persistent” perquè s’acceptés l’ERO. Aquesta puntualizació no va recollir-se al reglament, motiu pel qual el Suprem el desactiva.
Que en un exercici en concret hi hagi hagut dèficit en una administració o departament, va argumentar la sala, no és prou motiu per considerar que hi ha “persistència” en la falta de pressupost i tampoc ho és la reducció del crèdit concedit, encara que en un futur pugui conduir a una situació en què seria procedent recórrer als acomiadaments.
Els casos de Gisa i l’Incasòl
A Catalunya, en plena retallada pressupostària el 2012, empreses públiques com l’Incasòl o Gisa van fer ajustos importants de plantilla acollint-se al reglament. L’Incasòl va ser el primer cas d’ERO en una empresa pública de la Generalitat després que s’aprovés la reforma laboral. Es van acomiadar 173 empleats d’una plantilla de quasi 500 persones i el mateix Suprem va avalar el procediment i proporció d’aquest ERO en una sentència el 2013 que tombava el recurs dels acomiadats. Després van venir altres ERO a l’empresa pública d’infraestructures Gisa, amb un centenar de treballadors que van perdre la feina, a l’Agència Catalana de Cooperació.
Els sindicats es mostraven ahir satisfets amb el nou escenari que obre la sentència del Suprem perquè ataca el cor d’aquest punt de la reforma. “Estudiarem a fons el text per veure, sense generar expectatives abans d’hora, si hi ha alguna possibilitat de retroactivitat en els ERO que es van aplicar amb un reglament que ara els tribunals han invalidat”, va dir en declaracions a l’ARA el responsable d’àrea pública de CCOO de Catalunya, Xesús González.
