El sector públic és l’únic àmbit on ha crescut l’ocupació durant la crisi

La indústria és la segona gran víctima de la destrucció de feina, només superada per la construcció

Ja fa anys que l’atur és la primera preocupació dels catalans i els espanyols, com acrediten les enquestes que publiquen periòdicament tant el CIS com el CEO, els organismes d’investigació sociològica de l’Estat i la Generalitat, respectivament. Aquesta unanimitat respon al fet que tots els sectors han reduït el nombre d’ocupats des de l’inici de la crisi, a excepció d’un: el sector públic. Ara mateix hi ha més persones treballant per al sector públic català -incloent-hi totes les administracions- que les que hi havia el 2008. Així ho acredita l’últim informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), l’òrgan consultiu de la Generalitat integrat pels sindicats i les patronals catalanes.

Per sectors, la construcció ha sigut la gran damnificada d’aquests anys a Catalunya, ja que ha destruït més de la meitat dels llocs de treball que tenia el 2008. En segon lloc, la més perjudicada ha sigut la indústria, que ha perdut entre un 15% i un 31% de l’ocupació en funció de si es tractava d’indústria alimentària, maquinària, farmàcia o altres subsectors (vegeu el gràfic). Finalment, els serveis han sigut els menys penalitzats, ja que la feina en aquests sectors només ha caigut entre un 5% i un 12%.

En canvi, durant tot aquest temps l’únic lloc on ha crescut el nombre de persones amb feina ha sigut el grup que engloba l’administració pública i els serveis educatius i sanitaris (la majoria dels quals, si no són públics, són concertats i com a tals reben diners públics). En concret, el nombre de persones ocupades en aquest col·lectiu ha pujat un 5,4% en el període analitzat per l’informe, que va del segon trimestre del 2008 al mateix moment del 2015. I tot això malgrat les restriccions pressupostàries que han existit en els últims cinc anys, marcats per l’obligació de reduir el dèficit.

Les dades del CTESC, elaborades segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) que es publica trimestralment, mostren clarament que en el sector privat s’està molt lluny de recuperar el nivell d’ocupació que hi havia el 2008. En el sector públic és molt diferent i, a més, hi ha una particularitat: la situació dels homes és sensiblement pitjor que la de les dones.

Com mostren els gràfics, el nombre de dones amb feina en el sector públic no ha baixat mai del que hi havia l’any 2008, tot i que s’ha reduït una mica respecte als màxims que es van assolir el 2012. La situació contrasta amb la dels homes, que tot just van recuperar a mitjans del 2015 la situació que tenien fa set anys. Aquesta tendència (millor comportament de l’ocupació femenina que de la masculina) es produeix en tots els sectors, segons especifica el CTESC, però és molt més accentuat entre l’administració pública.

Per administracions

Segons el butlletí semestral que publica el ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, efectivament, el nombre d’empleats públics que hi ha a Catalunya ha passat dels 299.779 del gener del 2009 als 302.096 del juliol passat, un 0,7% més. Aquesta dada és inferior a la recollida en l’informe del CTESC perquè no inclou la població que treballa en serveis d’ensenyament i sanitat concertats.

Les administracions que més han reduït el nombre de treballadors a Catalunya han sigut l’estatal i els ajuntaments, que han retallat els seus empleats en un 15% i un 14%, respectivament. En canvi, el nombre de persones en nòmina de la Generalitat ha crescut un 1,5%. Menció a part mereixen els treballadors a les universitats, que es comptabilitzen separadament i que s’han quadruplicat fins a superar les 25.000 persones. Això, en realitat, es deu a un canvi metodològic introduït el 2012 i que va obligar a comptar els treballadors de totes les universitats, i no només els de les que estaven inscrites en el registre central de personal, com passava fins aleshores.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha diferències entre l’evolució de la feina al sector privat i al sector públic?

El sector públic, juntament amb els serveis en educació i sanitat (la majoria dels quals són concertats), és l’únic àmbit en què l’ocupació ha crescut des del 2008, com mostren les dades delCTESC. En la resta s’ha reduït, sobretot a la construcció, seguida de la indústria i, finalment, els serveis.

2. ¿Hi ha més dones que homes al sector públic català?

Sí, un 40% més. En concret, totes les administracions que hi ha a Catalunya tenen en conjunt 177.000 dones i 125.000 homes treballant-hi. A més, les dones han mantingut l’ocupació que tenien el 2008, mentre que els homes han quedat per sota d’aquest llindar durant bona part de la crisi. A mitjans d’aquest any els homes van recuperar a l’administració el nivell d’ocupació que tenien el 2008.

3. ¿Com pot ser que això sigui així en un context de retallades?

La situació és més complexa del que de vegades sembla i, de fet, ja fa dos anys que la Generalitat no aplica noves retallades en la seva despesa. Això pot explicar, en part, que el nombre de treballadors en la seva nòmina hagi crescut.

Més continguts de