Com sobreviure a la crisi de l’oli de palma
TWITTER: @JAUMEABELLANAAquestes últimes setmanes hem rebut un bombardeig d’informació negativa sobre l’oli de palma i els seus efectes en el medi ambient i en la salut humana. Davant d’aquest rebombori, moltes empreses s’han vist obligades a fer un comunicat per explicar la seva posició sobre aquesta qüestió. La reacció d’empreses com Nestlé, P&G i Unilever ha sigut bastant correcta, ja que de seguida van explicar per què l’utilitzaven, a la vegada que es comprometien a treure’l de la composició dels seus productes. No ha sigut així en el cas de la italiana Ferrero (famosa per la seva crema de cacau Nutella), que segueix obsessionada en la defensa de l’ús de l’oli de palma. En tots aquests casos fer un comunicat és molt encertat; si no, a les xarxes socials el silenci significa una afirmació contundent. Qui calla consent.
No sé si us hi heu fixat però en el mateix període Bimbo ha fet una campanya molt forta de màrqueting destacant que el seu pa es fa amb productes “100% naturals” i sense oli de palma. Un 10 per a aquesta empresa i el seu equip, que han sabut utilitzar el moment per posicionar el seu producte al mercat.
En el sector alimentari, quan una substància és barata i compleix la seva funció, passa a ser utilitzada massivament. Si aneu a un supermercat i escolliu dos aliments totalment diferents en l’origen i en la conservació, segur que hi trobareu alguns additius comuns. L’oli de palma n’és un. Ara no us escriuré la llista dels productes que porten oli de palma però, perquè us en feu una idea, a Europa se’n consumeixen uns 60 quilos per habitant i any. Som els que més en consumim de tot el món.
Productes alternatius
Del que sí que us dono una llista és de les alternatives: oli de gira-sol, oli de colza i mantega (la margarina no, que no està de moda per la gran quantitat de greixos trans ). L’oli d’oliva és una alternativa a mitges, pel seu preu elevat.
Els problemes de l’oli de palma són, d’una banda, l’alta concentració de greixos saturats i d’altres substàncies que es generen en la seva transformació i, de l’altra, l’impacte mediambiental que té el seu cultiu en els principals països exportadors: Indonèsia i Malàisia.
Un últim detall: avui és l’oli de palma, i demà serà un altre producte el que serà posat en qüestió. Els consumidors tenim un comportament de ramat, i les empreses (si volen sobreviure) han de comunicar. I si amb això no n’hi ha prou, canviar ràpidament la manera de fer.
