Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

La soja, l'or verd

Aquest estiu, en sortir de casa, cada dia em trobo amb un camp de soja. A casa i als voltants ara podem cultivar a l’estiu gràcies a l’aigua del canal Segarra-Garrigues (pagant segons el consum). El cas de la soja no és puntual. Els baixos preus que arrosseguen des de fa alguns anys els cereals (tant el blat com l’ordi i el panís) han facilitat la introducció de nous cultius als nostres camps. Això és positiu, significa que el camp és viu.

Pel que fa al comerç, Espanya és un dels principals importadors de primeres matèries agrícoles d’Europa. De soja, som els segons. Això és degut al fet que som un país molt ramader: som primers en porcí, cinquens en bovins i segons en ovelles i cabres. La soja s’utilitza sobretot com a font de proteïna per al bestiar, però també es destina al consum humà i als biocombustibles (ja n’hem parlat algun cop), als cosmètics i a la indústria farmacèutica. Fins ara, a Espanya se’n sembraven unes mil hectàrees, a través de l’empresa Calidad Pascual, per fer la seva beguda vegetal. Empreses com García Carrión, Liquats Vegetals i Esporc (aquesta última per alimentar el bestiar) han impulsat iniciatives semblants. En altres països d’Europa, com França i Alemanya, se’n sembra molta més superfície. Com que és un cultiu de reg i de primavera, aquí estem limitats. A més, la soja és el cultiu on més s’han introduït els transgènics; per a Europa no és transgènica, a diferència d’Amèrica.

La soja és una lleguminosa i, com a tal, gràcies a la simbiosi amb els bacteris de la família Rhizobia, utilitza el nitrogen de l’aire. Això fa que no s’hagi d’adobar amb fertilitzants nitrogenats i, alhora, millora el nivell de nitrogen del sòl. Per a la síntesi dels fertilitzants nitrogenats és necessari un consum important de combustibles fòssils, i hi ha el risc que passin a l’aigua i es converteixin en nitrats, amb perill per a la salut humana. La soja també té bon preu i fa molt temps que cotitza quasi el doble que l’ordi o el blat amb produccions per hectàrea similars. La millora econòmica dels xinesos ha fet que hagin canviat l’alimentació, incorporant-hi la carn. Per això la Xina s’ha convertit en el principal importador i compra més del 60% de la soja que s’exporta al món. Segons els càlculs del departament d’Agricultura dels Estats Units, aquest fenomen té un llarg recorregut. També hi ha molts estudis que descriuen els efectes beneficiosos de les isoflavones de la soja per reduir el colesterol.

Per acabar, podríem dir que amb la soja tot són avantatges, tant ambientals com econòmics i nutricionals.

Més continguts de