La solidaritat no escurça la bretxa de riquesa entre comunitats

MadridDurant els més de 35 anys que fa que el sistema de finançament autonòmic s’ha anat desenvolupant des dels principis d’autonomia, suficiència i solidaritat, les diferències entre les autonomies no s’han reduït significativament. Ho detalla l’estudi publicat ahir pel Banc d’Espanya, en què es revela que les diferències de renda per càpita entre les diverses regions espanyoles encara són d’un 21%. A la banda alta hi ha tres comunitats que formen part del grup més ric (Madrid, Navarra i el País Basc), mentre que a l’altre extrem hi ha Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa.

El Banc d’Espanya ha analitzat l’evolució de diferents indicadors econòmics a cada comunitat entre el 1980 i el 2015 -la descentralització de l’Estat comença el 1978, amb la Constitució-. Amb aquest informe conclou que “hi ha hagut un acostament entre les rendes per càpita de diferents comunitats, però amb una intensitat que es pot considerar reduïda”. Els autors de l’informe es fixen en factors com ara la productivitat del treball, el nivell de renda i les taxes d’atur i ocupació. En aquest sentit, apunten que, justament, la poca reducció de diferències entre comunitats riques i pobres ve donada principalment per una “acumulació de capital físic” més gran a les regions tradicionalment més pobres i no per la millora de l’ocupació, per exemple.

La memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral del Consell Econòmic i Social presentada aquest estiu ja revelava que les desigualtats econòmiques entre les comunitats més riques i les més pobres s’havien agreujat un 14% amb la crisi econòmica. I el mateix constata el Banc d’Espanya. El supervisor monetari apunta que mentre que les comunitats més pobres són les que han millorat més la productivitat del treball, també són les que han incrementat més la taxa d’atur quan ha crescut. A més, com recordava ahir mateix el ministre d’Economia, Luis de Guindos, “una manera d’incrementar la productivitat per treballador és reduint el nombre de treballadors”.

De fet, les divergències entre comunitats, segons el CES, són encara més significatives que les que revela el Banc d’Espanya. El CES situa la renda per càpita de la Comunitat de Madrid en 32.723 euros, un 36,5% més que la mitjana espanyola i seguida del País Basc amb 31.805 euros, Navarra amb 29.807 i Catalunya, amb 28.590.

Menys diferències que a Europa

Tot i això, s’ha de tenir en compte que el mateix estudi del Banc d’Espanya afirma que les desigualtats regionals a Espanya són molt inferiors a les d’altres països com Itàlia o França. Per exemple, en renda per càpita, les diferències al país de la bota poden arribar a ser del 27%. En termes de taxa d’atur, mentre que a Espanya les diferències són d’un 25%, a Alemanya superen el 40% i la mitjana de la Unió Europea està per sobre del 30%.

La qüestió, però, és que Espanya no ha aconseguit reduir significativament les diferències en tres dècades, cosa que, segons el Banc d’Espanya, podria ser a causa de les mateixes “barreres institucionals” existents paradoxalment dins un suposat marc regulador comú.

LES CLAUS

1. Què signifiquen les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya?

Bàsicament, l’informe confirma que el sistema de finançament, i especialment la solidaritat entre comunitats autònomes, no està servint per permetre que les comunitats més desafavorides convergeixin amb les més riques. El creixement de la renda per càpita és molt similar a totes les autonomies, de manera que la distància entre elles no es redueix.

2. La solidaritat hauria de permetre que es redueixin les diferències entre autonomies?

Entre el 1980 i el 2015 el sistema ha permès que les comunitats més endarrerides no quedessin encara més enrere però no ha servit per reduir la distància amb les més riques, a diferència del que ha passat amb la solidaritat entre països europeus, que sí que ha permès un acostament entre la renda de països com Espanya i la d’Itàlia o França, per exemple.

3. Per què la solidaritat europea sí que redueix la bretxa entre els territoris rics i els pobres i, en canvi, la solidaritat espanyola no ho aconsegueix?

L’estudi del Banc d’Espanya no entra a comparar els dos mètodes. Des de Catalunya sovint s’ha indicat que la solidaritat europea genera incentius als que la reben, ja que és limitada i s’acaba amb el pas dels anys. En canvi, la solidaritat espanyola no és finita, fet que alguns consideren que desincentiva el que la rep. Sigui com sigui, l’informe sí que indica que les diferències entre les comunitats autònomes són menys accentuades que les que hi ha entre regions d’altres països com Itàlia (en el cas de les diferències en renda per càpita) o Alemanya (en el cas de l’atur).