La sortida de la crisi dispara les emissions de CO2 a l'Estat, mentre baixen a Europa

BarcelonaLa sortida de la crisi ha disparat les emissions de CO2 a l'atmosfera a l'Estat, i també, encara que menys, a Catalunya, mentre que en el conjunt d'Europa han continuat caient tot i la millora de l'economia, segons constata l'informe sobre la situació de les emissions de CO2 al món que elabora la fundació Empresa i Clima.

El comportament diferent entre Espanya i el conjunt d'Europa es pot atribuir al baix preu del petroli, la política energètica de l'Estat i el seu aïllament per manca d'interconnexions, i també a la ineficiència del mercat de drets d'emissions, segons ha indicat l'economista Arturo de las Heras, coordinador de l'estudi.

Així, a l'Estat les emissions sotmeses a la directiva europea de comerç d'emissions –són aquelles que afecten bàsicament la generació elèctrica i la indústria– van augmentar un 7,2% a l'Estat el 2014 i un 4% a Catalunya, mentre que a Europa van baixar un 2%. Des del 2008 les emissions de CO2 queien per l'impacte de la crisi.

L'augment és atribuïble a la recuperació econòmica, segons De las Heras, i, de fet, amb les primeres dades que es tenen del 2015 s'espera un increment encara "més substancial". "El repunt ja és una tendència que continua el 2015 amb un augment significatiu", ha indicat.

Segons ha dit, el preu del petroli baix no ajuda a limitar les emissions, ja que les empreses compensen amb el combustible barat el fet d'haver de pagar pels drets d'emissió. Però, a més, ha indicat que la política energètica és un factor que impulsa la generació de CO2, perquè el 2014 es van verificar 130 milions de tones de CO2 emeses, de les quals 40 corresponien a la generació elèctrica amb carbó, un 11,2% més que l'any anterior.

Això fa que les comunitats amb més instal·lacions de generació elèctrica amb carbó se situïn entre les que tenen més emissions, situant-se en primer lloc Andalusia (17,1% del total), seguida d'Astúries (13,5%) i Galícia (10,5%). Catalunya ocupa el quart lloc, amb el 10,3% del total, però és la primera entre les comunitats que no tenen generació elèctrica amb carbó.

Segons De las Heras, si enlloc de primar el carbó es generés energia amb els cicles combinats de gas, les emissions baixarien. A més, si hi hagués més interconnexions energètiques també es podria accedir a altres mercats de generació. "Que Espanya deixi de ser una illa energètica és important, perquè pot facilitar que s'utilitzin altres tipus de tecnologies", ha assegurat De las Heras.

Mercat de CO2: puntada endavant

Respecte al mercat de drets d'emissions, Arturo de las Heras ha assegurat a l'ARA que no funciona d'una forma "prou eficient". En aquest sentit, ha destacat que de moment les empreses supleixen el dèficit de drets d'emissió amb els drets corresponents de l'any següent, fet que suposa "donar una puntada endavant" al problema, que emergirà el 2020 quan s'acabi el període.

La ineficiència del mercat d'emissions, ha dit el coordinador de l'estudi, fa que el preu del dret d'emissió d'una tona estigui cotitzant entre cinc i sis euros, quan hauria d'estar sobre els 20 euros. A més, l'excés d'emissió té un cost, ja que a Catalunya hi va haver un dèficit –diferència entre els drets atorgats i les emissions reals– de 4,2 milions de tones. Això suposa un cost de més de 23 milions d'euros. En el cas del conjunt espanyol, el dèficit va ser de quasi 69 milions de tones de CO2, de quasi 380 milions d'euros.

El dèficit més gran el té Andalusia, amb més de 13 milions de tones, seguida de Galícia, amb quasi 10 milions de tones; Astúries, amb 8,4 milions; Castella i Lleó, amb 8,3, i l'Aragó, amb 5,3, mentre que Catalunya ocupa el cinquè lloc amb quasi 4,2 milions de tones. L'única comunitat que no és deficitària és Extremadura, que té un superàvit de 44.068 tones.

Per sectors, a Catalunya la meitat del dèficit de drets d'emissió és a la generació elèctrica amb cicles combinats (2,2 milions de tones), seguida de la combustió i cogeneració, refinament de petroli, aviació, indústria paperera –tot i que millora un 16%–, ciment i vidre.

Segons les dades de l'estudi, a Europa les emissions van baixar un 1,9% el 2014. Alemanya continua sent l'estat amb més emissions, amb més del 21% del total, seguit del Regne Unit, amb el 12,8%. Espanya ocupa el sisè lloc del rànquing amb el 7,2% del total. L'any 2014 els permisos d'emissió subhastats al continent van baixar el 34,6% i van suposar 528 milions de permisos, amb un valor total de 3.100 milions d'euros. Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Espanya es van quedar amb més de la meitat d'aquests permisos.

Més eficiència dels ciutadans

L'estudi també demostra que mentre la indústria, amb la recuperació, dispara les seves emissions, no passa el mateix amb el conjunt de la ciutadania, que sembla que cada vegada és més conscient. Això es constata perquè les emissions difuses, que són les que no estan sotmeses a la directiva, com el transport o les llars, continuen baixant.

Així, mentre les emissions subjectes a la directiva a l'Estat van augmentar el 7,2%, el total d'emissions, que inclou les difuses, només va créixer un 1,1%. Segons Arturo de las Heras, això passa perquè "la societat fa un esforç" i les polítiques d'eficiència "van funcionant". En el decreixement de les emissions difuses té un pes substancial, ha dit, la renovació de les flotes de transport i dels vehicles particulars, que cada cop són més eficients.

També ha destacat que en aquest aspecte té un impacte real la directiva europea d'eficiència energètica, tot i que Espanya l'ha transposat al seu ordenament només fa uns mesos, amb anys de retard.