Publicitat
Publicitat

La por a la sortida de l'euro dispara la retirada de diners dels bancs grecs

Els propietaris dels dipòsits retiren 700 milions de dòlars de les entitats bancàries en un sol dia

Els dipositaris grecs van retirar diners de les seves entitats bancàries de manera massiva aquest dilluns, després que es comencés a parlar a les institucions europees i en els cercles econòmics d'una possible sortida del país de l'euro.

Segons un escrit del president Karolos Papoulias, els impositors van retirar 700 milions d'euros dilluns. La sortida de dipòsits dels bancs del país ha mantingut una línia a l'alça els últims dos anys, però fins ara s'ha mantingut en una mitjana d'entre 2.000 i 3.000 milions al mes, és a dir entre 66 i 100 milions al dia.

Al gener, però, el ritme de la retirada de dipòsits ja va ser molt més elevat i els grecs van treure 5.000 milions. Tot i així, aquestes dades queden molt lluny de la xifra que ha donar el president.

L'emissora Reial FM, citant fonts bancàries, va explicar que fins ahir, dimarts, havien estat retirats uns 1.000 milions d'euros des del 7 de maig, el dia següent als comicis.

"La fortalesa dels bancs és molt petita ara mateix", va explicar el governador del Banc de Grècia, Yorgos Provópulos, segons les actes de les reunions dels últims dies, fetes públiques a instància de la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) .

Amb tot, no es tracta d'una situació nova, encara que ara la tendència s'hagi accentuat, ja que les estadístiques del Banc de Grècia indiquen que en els primers dos mesos de l'any es van retirar uns 10.000 milions d'euros en dipòsits.

"Des que la crisi va començar a finals de 2009, els bancs han estat perdent una mitjana de 3.000 milions d'euros en estalvis cada mes. A causa dels mals préstecs i a la lleva del deute, els seus actius no tenen gairebé valor", relata Nick Malkoutzis, director de la versió en anglès del diari grec 'Kathimerini'.

"L'únic que els manté vius és la fe en què alguns estalviadors encara no han retirat els seus dipòsits i el filet de finançament del Banc Central Europeu (BCE)", adverteix Malkoutzis.

Després del procés de la lleva de deute, que va suposar una pèrdua mitjana d'una mica més de la meitat del valor dels bons grecs en mans dels inversors bancaris, les institucions financeres gregues esperen amb candeletes la injecció de liquiditat de l'Estat.

Segons l'acord amb els prestadors internacionals (la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional), Grècia destinarà almenys 50.000 milions d'euros, dels 130.000 milions del segon pla de rescat, a la recapitalització dels bancs grecs.

No obstant això, la convocatòria electoral del passat 6 de maig va impedir que el Govern sortint aprovés el pla de recapitalització que, ara, amb la incertesa que provoquen les noves eleccions, penja d'un fil.

De fet, haurà de ser el govern interí que s'espera sigui elegit avui el que aprovi el pla, amb el qual els bancs esperen rebre 18.000 milions d'euros en els pròxims dies.

El problema és que l'Estat grec s'està quedant sense liquiditat i els prestadors internacionals amenacen amb tancar l'aixeta completament si el nou govern grec no compleix les retallades i mesures d'austeritat pactats.

Si se seguís aquesta tendència els grecs haurien retirat 21.000 milions en 30 dies i podrien ser necessàries restriccions.

Més continguts de