Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

Tot apunta que el relleu pot venir d'Iberdrola o del BCE

Qui substituirà el governador del Banc d'Espanya?

José Manuel González-Páramo o Fernando Bécker. Aquests són els dos noms que sembla que Rajoy té a la balança per substituir Miguel Ángel Fernández Ordóñez com a governador del Banc d'Espanya.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, encara no ha pres una decisió final però només té en compte aquests dos noms, segons expliquen a l'ARA fonts polítiques i econòmiques. Tant González-Páramo com Bécker tenen una àmplia experiència econòmica, però perfils ben diferents. González-Páramo és el candidat afí als mercats i a les institucions europees, ja que en els últims vuit anys ha sigut membre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE). Bécker, en canvi, té un perfil més polític: és amic personal de Rajoy, va tenir càrrecs al PP durant cinc anys i ara és el director de recursos corporatius d'Iberdrola. Una portaveu del ministeri d'Economia va declinar fer cap comentari sobre el procés.

Si es tenen en compte les declaracions públiques de membres de l'executiu, González-Páramo és qui té més opcions. Des de fa mesos està en les travesses per reemplaçar Fernández Ordóñez, però ara sona amb molta força. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir la setmana passada que el Banc d'Espanya ha perdut "prestigi" i va donar a entendre que només es recuperarà amb un nou governador amb renom internacional i bona relació amb les esferes de poder europees. Cal recordar, a més, que el PP es va mostrar molt crític amb el nomenament de Fernández Ordóñez el 2006. El van titllar de polític, ja que fins aquell moment l'actual governador -que acaba el seu mandat el 12 de juliol- era secretari d'estat d'Hisenda i abans havia ocupat diferents càrrecs en els governs de Felipe González. Apostar ara per Bécker seria, per tant, fer just el que s'ha criticat dels socialistes amb Ordóñez. Però tot és possible encara.

Des de l'entorn de González-Páramo -que sortirà del BCE el 31 de maig- ni es confirma ni es desmenteix que Rajoy ja hagi apostat per ell per dirigir el supervisor espanyol. Un fet potser revelador és que ja ha preparat la mudança de Frankfurt a la seva natal Madrid. A banda de tenir un fil directe amb el BCE, a favor de la seva candidatura hi juga també que ja coneix el Banc d'Espanya: entre 1989 i 1994 en va ser assessor econòmic i del 1994 al 2004 membre del consell de govern (els últims sis també de la comissió executiva).

Un dels aspectes en contra d'aquest doctor en economia per la Universitat de Colúmbia de Nova York és la seva suposada mala relació amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, segons s'apunta des de cercles polítics. Tot i que està molt menys vinculat amb el PP que Bécker, González-Páramo és políticament moderat i va ser el govern de José María Aznar el que el va enviar al BCE.

Favoritismes repartits

Si el membre del BCE és considerat el favorit en els entorns financers, el directiu d'Iberdrola ho és en els polítics. Bécker va ser entre 1991 i 1995 conseller d'Economia de Castella i Lleó, que governava el PP, més tard va dirigir l'àrea autonòmica del partit, i entre 1996 i 1999 va presidir l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). És a dir, té més experiència en el món polític que en l'econòmic, tot i que és un dels pesos pesants d'Iberdrola.

Un desavantatge que el PP pot sacrificar a canvi de tenir un home fidel al Banc d'Espanya que acabi amb les tenses relacions actuals entre el govern i Fernández Ordóñez, víctima d'una ofensiva del PP des de la nacionalització de Bankia. El risc, però, és que li passi com el PSOE: nomenar algú fidel no et garanteix que no t'acabi criticant. El debat és clar: Rajoy ha d'escollir entre dues filosofies per a un mateix càrrec. La pugna està servida.

Més continguts de