Tornar a l’armari per entrar a la feina

Barcelona“Va arribar un moment en què vaig haver de decidir: o soc jo o la meva vida seguirà sent miserable”. Abans de poder pronunciar aquesta frase, Miren Garay va passar per feines en les quals no parlava de la seva vida personal. Si a l’oficina els companys comentaven què havien fet durant el cap de setmana, ella evitava referir-s’hi per eludir que havia estat amb la seva parella, una dona. “Obviar-ho era tan dolent com mentir i ho vaig aturar”, explica. Com ella hi ha un 62% de les persones LGTBI que quan entren a la feina tornen dins l’armari. Segons dades recopilades per la xarxa empresarial Redi, encara hi ha molts membres del col·lectiu que amaguen la seva orientació sexual a l’entorn laboral per por a patir rebuig o discriminació.

“El cas més greu que he vist és el d’una dona que treballava en un banc i estava casada amb una altra dona amb qui tenia fills ja preadolescents. A la seva oficina ningú ho sabia, portava una doble vida perfectament estudiada”, explica Garay, que també forma part de la junta de Redi. La directiva treballa a la filial espanyola del grup francès Sodexo, però en altres feines es va sentir violentada per ser obertament lesbiana. “Un cop un client es va negar a treballar amb mi i va demanar a la direcció que ni tan sols ens presentessin”, recorda. La sensació va ser semblant a quan -uns anys enrere- va sentir com uns companys d’oficina a París explicaven que havien participat en una manifestació multitudinària contra el matrimoni homosexual. “Eren dues persones del comitè executiu, del més alt nivell, i òbviament a mi em feia preguntar-me: «Què em pot passar si saben que soc lesbiana?»”, lamenta.

Segons el mateix informe de Redi, un 86% dels treballadors LGTBI han sentit alguna vegada comentaris homòfobs, trànsfobs o rumors sobre la seva orientació sexual al lloc de feina. El Javi (nom fictici), un home gai, treballava en una gran cadena de sabateries a Barcelona quan una companya li va explicar els comentaris que feia sobre ell la responsable de la botiga. La superior assegurava que no volia treballar amb persones homosexuals. Quan va preguntar-li per les crítiques, però, l’encarregada va negar les acusacions. El Javi va portar el cas a recursos humans i l’empresa no va voler prendre mesures. La situació li va provocar una crisi d’ansietat. Després d’uns dies de baixa, al reincorporar-se, la companyia va dir-li que no calia que tornés. La seva història la va recollir l’Observatori Contra l’Homofòbia, l’entitat que va acompanyar-lo per portar el cas davant la Inspecció de Treball, que, finalment, va donar la raó al Javi i va obligar l’empresa a readmetre’l.

“La majoria de les denúncies que ens arriben són agressions físiques o verbals, però també ens trobem problemes a l’entorn laboral”, explica Cristian Carrer, psicòleg social i coordinador tècnic de l’Observatori. En els últims anys ha sentit altres casos com el d’una dona trans que convivia amb les rialles i mirades de desaprovació constants dels companys de feina. “Ens trobem amb moltes persones que no tenen un bon clima laboral i se senten incòmodes quan van a treballar”, relata Carrer. En el cas de les persones trans, aquests episodis de discriminació se sumen a unes taxes d’atur molt elevades. El 80% de les dones trans estan excloses del mercat laboral i, quan aconsegueixen feina, sovint és en condicions precàries.

Cultura empresarial inclusiva

Per convertir la feina en un entorn més segur, Carrer proposa començar per gestos com visibilitzar les persones LGTBI en els mateixos espais i entendre la diversitat com un valor afegit per a la companyia. “Però posar una bandera no transforma. El que volem és que si hi ha una incidència, l’empresa escolti i acompanyi”, insisteix l’expert.