MERCAT DE TREBALL
Economia 30/03/2013

El treball domèstic evita un daltabaix en la contractació

Els empleats de la llar regularitzats, sobretot dones, suposen un de cada quatre contractes indefinits

Elena Freixa
4 min
El treball domèstic evita un daltabaix  en la contractació

BarcelonaEl primer any de reforma laboral a Espanya va transcórrer incapaç de fer revifar l'ocupació, que va patir un descens del 0,4% el 2012, amb 2.127.925 contractes firmats, segons el balanç del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Els nous contractes, temporals la majoria, van obrir-se pas enmig d'un escenari de forta destrucció de llocs de treball tot l'any passat, que va deixar els registres en un nou mínim des del 2009, el pitjor any de la crisi. El procés de regularització dels treballadors de la llar -dones la majoria- que va engegar el govern espanyol va produir un efecte balsàmic, i va impedir que la contractació patís un sotrac pitjor. A Catalunya es van regularitzar més de 100.000 empleats domèstics al llarg de l'any passat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les tendències que van seguir les empreses a l'hora de contractar personal l'any passat retraten l'entorn de crisi econòmica encara profunda. La contractació va ser mínima i essencialment precària. El 86% dels contractes -l'equivalent a 1,8 milions- van ser temporals i, d'aquests, el 40% van ser d'una durada igual o inferior a un mes. El 35%, en canvi, tenien una durada indeterminada.

Agafant la xifra total, però, la temporalitat va anar a la baixa, tot i seguir sent la via majoritària dels nous llocs de treball. Els contractes eventuals van disminuir un 3%, en línia amb el descens que va registrar l'activitat de les empreses de treball temporal (ETT) durant el 2012. En canvi, la contractació indefinida va disparar-se un 23%. L'explicació d'aquest repunt és l'efecte que van suposar els processos de regularització de treballadores de la llar, que van deixar l'economia submergida. Es van firmar 69.412 indefinits a personal domèstic sobre un total de 286.155 contractes estables formalitzats durant tot l'any passat. Això vol dir que aquests professionals expliquen un de cada quatre contractes estables que es van fer a Catalunya durant l'any passat. El procés de regularització empès pel PP també va afavorir la contractació de dones immigrants. El 60% dels contractes a empleats de la llar a Catalunya va fer-se a persones estrangeres.

Sense l'efecte d'aquesta mesura, que va fer aflorar treballadors que en molts casos no constaven com a cotitzants a la Seguretat Social, el panorama de la contractació hauria estat molt més negre. La destrucció d'ocupació no va donar treva i l'atur es va enquistar. Només una dada: tres quartes parts dels que constaven com a aturats el tercer trimestre del 2012 continuaven en la mateixa situació a finals d'aquell any. En canvi, només el 12% havia aconseguit fer el pas d'aturat a ocupat, tres vegades menys que abans de la crisi, segons reflecteix el diagnòstic de la Generalitat sobre fluxos al mercat de treball.

El nou contracte no arrenca

La reforma laboral i els nous contractes que va introduir no van deixar una empremta rellevant en el balanç del 2012. Novetats introduïdes amb la normativa -en vigor des del febrer- com ara el contracte indefinit de suport a emprenedors van quedar per sota de les expectatives. D'aquest nou contracte indefinit, per exemple, se'n van firmar només 13.844 en tot l'any, mentre que l'indefinit ordinari va ser molt majoritari, amb més de 100.000 formalitzats a tot Catalunya. Una explicació, apunten experts laboralistes, és que després que la reforma del PP abaratís l'acomiadament de manera generalitzada, la via tradicional resulta més atractiva. De fet, el contracte indefinit ordinari va repuntar un 56% respecte del 2011.

El nou contracte d'emprenedors, reconeixen els mateixos tècnics del SOC, podria haver contribuït a maquillar les dades de temporalitat, ja que permet a l'empresa fer un contracte suposadament indefinit, però amb un any sencer de prova si l'empresa opta per no acollir-se a les ajudes per contractar l'empleat. Segons l'informe del SOC, la majoria de contractes de suport als emprenedors que es van fer a Catalunya van ser acollint-se a aquesta possibilitat de tenir el treballador un any en període de proves com si es tractés, al cap i a la fi, d'un contracte temporal. El contracte de foment de la contractació indefinida, que el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va potenciar en la reforma laboral del 2010, va ser pràcticament anecdòtic: 8.000 contractes firmats, un 47% menys que durant el 2011.

Tampoc van donar el resultat esperat les bonificacions a la Seguretat Social que va introduir el govern del PP al llarg de l'any per incentivar els contractes per a la formació i l'aprenentatge. El contracte de formació va reduir-se un 32% i se'n van fer poc més de 4.600. Les conversions de contractes eventuals a indefinits també van punxar, ja que va retrocedir quasi un 9%.

En números absoluts, però, la debacle va donar-se en els contractes temporals per circumstàncies de la producció, dels quals se'n van fer 45.800 menys que fa un any, cosa que reflecteix la situació de baixa activitat a les empreses. Al sector públic, les retallades també van notar-se i els contractes d'interinatge van davallar en 17.393, l'equivalent a un 5%.

Més dones, menys joves

La contractació de dones va superar la dels homes, i per primer cop el percentatge va enfilar-se per sobre del 50%, un registre màxim d'ençà que es tenen dades a l'Observatori d'Ocupació de la Generalitat. El repunt del 2,8% als serveis, un sector força feminitzat, explica aquest augment de la contractació, mentre que la dels homes va caure un 4%. Aquí s'hi inclou l'efecte dels contractes a personal de la llar, que en gran part van afavorir l'ocupació entre les dones. En canvi, l'empitjorament un any més de l'ocupació a la construcció, un sector molt masculí, va contribuir a un nou mínim de contractació entre els homes. El sector va registrar 27.000 contractes menys que durant el 2011, una caiguda del 19% en el cinquè any de crisi.

Pel que fa als grups d'edat, els joves van sortir més malparats que la resta de treballadors. Els menors de 30 anys van veure caure la contractació un 11% de mitjana. Les fórmules específiques per als més joves, com ara contractes de formació, no van funcionar. Va resistir, en canvi, la franja d'entre 30 i 44 anys -que suposa quasi la meitat dels contractes-, amb un augment del 2%, i també va créixer un 13% la dels més grans de 45 anys.

stats