Una veritat envernissada

El futur d’AkzoNobel és espectacular, si ens creiem Ton Büchner, el director general. El màxim executiu d’aquesta empresa holandesa de pintures i revestiments va fer públics uns guanys trimestrals sòlids el 19 d’abril, i va prometre una nova era de ràpids creixements i inversions. Enguany els accionistes cobraran sucosos dividends. L’empresa té plans de dispersar la seva estructura de conglomerat. El negoci dedicat a productes químics especialitzats es vendrà o cotitzarà de manera separada l’any que ve.

Büchner no té gaire més opció que ser clar sobre aquests temes si pretén donar carbasses a dues ofertes de compra recents d’un rival nord-americà, PPG, de dimensions semblants. L’última oferta, de 22.500 milions d’euros entre efectiu i accions, representava una prima del 40% per sobre del valor de mercat d’Akzo abans de la primera oferta. Un fons activista, Elliott Management, que té un 3% d’Akzo, empeny ara altres accionistes perquè s’obri un debat sobre l’oferta.

Les promeses d’Akzo van ser prou ben rebudes. Però com et passa quan obres un pot de pintures, feien rodar el cap una mica. Després d’anys d’anar gratant petits beneficis fonamentalment retallant costos, ara l’empresa, tot d’una, prosperarà. Akzo havia anunciat que la rendibilitat de les vendes seria d’un 11% el 2018, molt per sobre de la seva mitjana, que estava per sota del 9% des del 2008. I ara el primer executiu promet una rendibilitat del 14% cap al 2020. L’empresa, que ha tingut uns ingressos de 14.200 milions d’euros el 2016, aixeca el cap després d’un període molt complex. Ve de comprar la britànica Imperial Chemical Industries (ICI), propietària de les pintures Dulux, ara fa una dècada, absorbint-la en un moment en què Europa entrava en depressió. Des d’aleshores, la recuperació del grup sembla sòlida, però potser no tant per igualar els agosarats objectius de Büchner. “Hi ha una bona distància, sembla molt difícil”, és el veredicte de Jeremy Redenius de Sanford C. Bernstein, una empresa de recerca.

El director general de PPG, Michael McGarry, ha publicat una carta oberta en què explica que la fusió de les dues empreses més fortes en molts mercats de pintures i revestiments és força lògica, vista la consolidació en el sector químic. La Comissió Europea va aprovar la fusió entre Dow Chemical i DuPont al març, que va generar una empresa valorada en 130.000 milions de dòlars. Tot i que Akzo i PPG tenen algun negoci solapat, hauria de ser possible gestionar els riscos antimonopoli.

Una tercera oferta de PPG sembla probable en un futur pròxim. El fet que ara Büchner ja comenci a parlar de números és una millora, si ho comparem amb el seu discurs primer sobre diferències “culturals” entre les empreses i les queixes que l’enfocament de McGarry, a les últimes eleccions holandeses, havien estat mancades de tacte. Però un nacionalisme creixent entre polítics i votants holandesos podria ser de gran ajut per allunyar l’adquisició, segons Ron Meyer, de l’escola de negocis TIAS a Tilburg. Un gran clamor polític va ser útil per avortar els intents de Kraft Heinz per aconseguir Unilever, un conglomerat parcialment holandès. Una oferta estrangera per al recentment privatitzat servei postal holandès va ser també rebutjada l’any passat.

PPG parla d’un possible acord al juny. De moment les relacions han sigut cordials, però als directius d’Akzo no els agrada l’estil agressiu d’Elliott. Aquesta setmana Elliott ha descartat la revisió estratègica perquè la considera “incompleta”. A més, Akzo gaudeix d’una certa protecció i si la qüestió es complica podria derivar en una lluita legal.

Si aquest és el cas, Büchner podria fàcilment apel·lar al sentiment nacionalista holandès, per bé que això té els seus riscos. Akzo es vanta de posseir una història de lluitador combatiu, ja des del 1792, i de créixer a força d’adquisicions, moltes a l’estranger. Intentar ara fer-se el pur i evitar estrangers semblaria una mica hipòcrita i miop. Ton Büchner ha pintat tot el pati i s’ha quedat atrapat al racó final: o bé serà vist com a culpable per fer promeses poc realistes, o bé obrirà les portes a PPG.