01/07/2019

Una passivitat inacceptable davant la contaminació

2 min
Barcelona sota l'onada de calor i l'alta contaminació divendres passat.

BarcelonaCatalunya està ara mateix en un dels pitjors pics de contaminació dels últims anys per la combinació de diferents factors: una situació d'episodi per excés de partícules PM10 i un avís preventiu (l'estadi previ a l'episodi) per diòxid de nitrogen (NO2) als 40 municipis de la zona de protecció especial (ZPE), bàsicament els de l'àrea metropolitana de Barcelona i alguns de la segona corona. Aquestes dues alteracions, sumades a l'onada de calor, han provocat també un molt preocupant augment dels nivells d'ozó. El pitjor de tot plegat és que si s'hagués actuat amb anticipació –l'onada de calor estava perfectament anunciada i, per tant, es podia preveure aquesta conjunció letal– s'hauria pogut evitar el moment crític a què s'ha arribat.

Però l'administració ha respost amb lentitud. Malgrat l'avís del departament de Territori i Sostenibilitat, la declaració no comporta restriccions de trànsit ni cap mesura d'aplicació immediata, més enllà d'una sèrie de recomanacions. Entre l'alarmisme i la passivitat, ¿no hi hauria d'haver un punt intermedi? Per què no s'han posat en marxa mesures concretes i efectives, en especial restriccions al trànsit de vehicles, que redueixin la contaminació de manera dràstica? Les restriccions no han d'entrar en funcionament fins a inicis del 2020. ¿Tan difícil hauria sigut avançar-les preventivament? ¿Potser no s'ha fet per por a incomodar una part de l'opinió pública?

Doncs no. Més aviat la incomoditat de gran part de l'opinió pública a hores d'ara la provoca la inacció, la passivitat, com si encara ens poguéssim permetre un cert relativisme. Com més va, més conscienciada està la gent del perill que corre el planeta i del perill que la contaminació suposa per a la salut col·lectiva. Amb raó, la gent comença a demanar reaccions. L'emergència climàtica, amb fenòmens extrems que cada cop notem més en la vida quotidiana, i dels quals ens arriben notícies constants d'arreu del planeta, ja forma part indestriable de la nostra vida i de la nostra percepció d'un futur en entredit i d'un present embrutit, crític. Així s'explica que una activista climàtica de 16 anys, Greta Thunberg, s'hagi convertit en un fenomen mundial. Els joves no tenen dubtes: volen solucions ja. Si cal, que siguin dràstiques. No volen heretar un planeta malalt. I els experts alerten que per aturar el desastre no n'hi ha prou amb el reciclatge o amb els avenços tecnològics, cal anar a l'arrel i frenar la voracitat d'un sistema de creixement econòmic imparable basat en el consum de recursos naturals, com si fossin infinits, i en l'agressivitat contra el medi ambient.

Com en el clàssic eslògan: toca pensar en global i actuar en local. Són tan importants els grans acords contra l'emergència climàtica com les mesures en cada país, cada regió, cada ciutat. La setmana passada veïns de l'Eixample barceloní per primer cop demanaven mesures contra els alts nivells de contaminació de l'aire que respiren. És l'hora d'actuar. La denúncia i l'activisme ciutadans ha d'anar acompanyats d'una valenta resposta dels responsables polítics. Sense més dilacions.

stats