Montoro ofega una mica més

El Govern va fer públiques ahir dues decisions importants i que van lligades. Una denúncia i un recurs. Va denunciar que el ministeri d’Hisenda, a més de la ja de per si gravíssima intervenció de facto dels comptes de la Generalitat, no acabarà de pagar del tot els 3.034 milions del FLA extraordinari fins d’aquí deu mesos, i no -com es preveia- abans de finals d’any. I va dir que presentarà un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Constitucional com a resposta a la intervenció -que suposa a la pràctica un duríssim cop polític a l’autogovern- i a aquest nou endarreriment, considerat una flagrant “discriminació” respecte a altres comunitats autònomes. D’aquesta manera, l’executiu d’Artur Mas vol fer evident que considera l’asfíxia premeditada a què el govern de l’Estat sotmet Catalunya un càstig antidemocràtic a l’independentisme avui majoritari al Parlament. “¿Els catalans som ciutadans de segona perquè no votem com cal?”, es va preguntar ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Una pregunta retòrica, esclar.

A part de l’òbvia lectura política, que el mateix Estat no dissimula quan assegura que les noves condicions de pagament del FLA s’han establert perquè cap euro no serveixi per finançar el procés independentista, la conseqüència d’aquestes mesures és que els proveïdors de l’administració pública catalana -començant per les farmàcies- veuran com triguen encara més a cobrar. Així doncs, al final els perjudicats són el conjunt dels ciutadans catalans, sobre els quals el govern de Rajoy fa recaure el pes d’una política perversa. S’està jugant amb la gent i s’està jugant amb foc. Posar la Generalitat al caire del col·lapse -un ofec que ahir mateix va reconèixer l’Autoritat Financera estatal en fer notar que el deute català, tenint en compte els interessos que ha de pagar, és “insostenible”-és una irresponsabilitat que posa en risc l’estabilitat econòmica i social de Catalunya i, de retruc, del conjunt de l’Estat. El ministre Cristóbal Montoro té la paella pel mànec per humiliar Catalunya, cosa que amb unes eleccions a les portes sempre dóna rèdits. Però al final un joc tan bèstia no farà sinó provocar una reacció política més forta.