La coherència de la CUP pot acabar en frustració

La jornada de debat que va celebrar ahir la CUP a Manresa no era ben bé una assemblea decisòria, però havia de servir per marcar les estratègies de la comissió negociadora amb Junts pel Sí. Al llarg de la setmana passada havia quedat clar que la formació se sentia pressionada i una mica sola, cosa que explica que dissabte aparegués un salvavides en forma de manifest contrari a la investidura de Mas firmat per 140 persones, algunes de conegudes com Arcadi Oliveres i Oleguer Presas. A les bases es vivia tot aquest procés amb tensió i amb disparitat de posicions, cosa que podia portar a una ruptura indesitjada.

La reunió d’ahir, tal com va quedar clar en les constants apel·lacions als militants dels discursos finals, va servir per fer pinya en una negociació que està sent traumàtica, i ha permès que la formació surti cohesionada del debat. La CUP està centrant tots els esforços a mantenir la seva coherència, i això l’honora, però sembla tenir pànic escènic a prendre decisions d’estat pròpies d’un partit possibilista, encara que això vulgui dir fer possible el que van votar quasi dos milions de persones. És veritat que sempre van afirmar que no votarien Artur Mas com a president, però també ho és que van acceptar que les eleccions del 27 de setembre eren plebiscitàries i que, per tant, el que comptava era sumar vots per a la independència. Ara semblen valorar més la persona, el nom, que la voluntat dels votants que hi ha darrere dels 72 diputats que conformen la primera majoria absoluta independentista de la història del país. En un moment en què l’Estat ha intervingut la Generalitat i no pot pagar ni a les farmàcies sense que Montoro firmi la factura, les propostes han de ser estratègiques. El resultat de les votacions, però, té aspectes interessants i demostra maduresa i voluntat de ser generosos. S’ha introduït el punt d’acabar votant Mas i d’aparcar el propi programa per pactar uns mínims, i, en tot cas, han deixat clar que segueixen negociant amb Junts pel Sí. Això és bo perquè tots són conscients de la frustració que provocaria una nova convocatòria d’eleccions, amb el risc que el sobiranisme obtingués un resultat pitjor. Semblaria incoherent.