L’EDITORIAL
Editorial 13/02/2016

Les lliçons de la construcció de la L9

L’arribada del metro a l’aeroport normalitza Barcelona, però l’obra resta inacabada en dos trams

2 min

Barcelona va resoldre ahir una de les principals anomalies del seu sistema públic de transport amb l’arribada del metro a l’aeroport amb la inauguració del tram de la línia9 que va de Zona Universitària a la terminal T1 del Prat. Com en totes les grans obres, la construcció de la L9 no ha estat exempta de polèmica. Tant el traçat i el cost com l’ordre en què s’ha executat han sigut objecte de crítiques, algunes més fonamentades que d’altres. Les variacions de traçat, per exemple, són responsabilitat única dels polítics. Els retards produïts per les dificultats tècniques que s’han hagut d’afrontar i que no estaven previstes, com ara les roques mil·lenàries o els aqüífers que s’hi han trobat, són comprensibles i a més s’han superat amb èxit en el que ha representat un gran repte per als enginyers involucrats.

Dit això, el temps dirà si els 13 anys i els prop de 3.000 milions invertits en el tram inaugurat ahir es compensen amb els beneficis que tindrà per a la mobilitat de la ciutat. Sembla evident que en el trajecte fins a l’aeroport des del centre de la ciutat s’hi guanya més en comoditat que en temps (l’Aerobús és més ràpid) o en preu (Rodalies és més barat), i que l’avantatge principal cal buscar-lo en la connexió amb la Fira, d’aquí l’interès i la pressió que han exercit els responsables del Mobile World Congress, i en la millora que significa per als habitants de l’Hospitalet i del Prat, que des d’ahir viuen en ciutats molt més vertebrades de nord a sud i més ben connectades amb Barcelona. Des d’un punt de vista tècnic els experts creuen que la principal mancança és que la L9 no connecta amb cap gran nus de comunicacions, tot i que a la llarga l’estació del Prat podria fer aquesta funció.

L’obra, però, encara està inacabada. Queden el tram central, que ha d’unir barris com el Bon Pastor, Llefià, Singuerlín o Pedralbes, i el ramal de la Zona Franca. Quan s’acabi serà la línia soterrada més llarga d’Europa i la principal fita de l’enginyeria catalana. Projectada en temps de bonança econòmica, però, la L9 pot ser vista fàcilment com un exponent malbaratador. D’això també caldrà treure’n les lliçons oportunes.

stats