Qui pagarà per l’engany de Bankia?
El cas Bankia és paradigmàtic perquè és un frau a gran escala orquestrat des de dins de l’Estat
El Tribunal Suprem va certificar ahir un fet que ja era del domini públic però que calia establir amb tots els ets i uts: que la sortida a borsa de Bankia va ser un engany massiu, ja que la informació facilitada als inversors era plena de falsedats. La sentència permetrà que molta més gent pugui reclamar els diners perduts en una operació que va ser ruïnosa per a milers de famílies espanyoles que es van creure la propaganda oficial. L’entitat ja ha aprovisionat més de 1.800 milions per a les indemnitzacions a què podria haver de fer front. Cal assenyalar que Bankia és propietat de l’Estat en un 60% i que, per tant, els contribuents ja hi van haver de posar 22.500 milions. Caldrà veure quants d’aquests diners es recuperen amb la futura venda de l’entitat.
La sentència coincideix amb un informe de Transparència Internacional que confirma que Espanya és un dels països on més ha augmentat la percepció de corrupció, al costat de Líbia, el Brasil o Tuquia. A l’altre extrem se situen Dinamarca o Finlàndia com a exemples a seguir pel que fa a la transparència i lluita contra el frau.
El cas Bankia, on es barreja el cas de les targetes black i aquesta enganyosa sortida a borsa, resulta paradigmàtic perquè va ser un frau a gran escala, amb la passivitat dels reguladors i la resta del sistema financer, i amb un exministre d’Economia com a principal cara visible. La sortida a borsa va ser àmpliament publicitada als mitjans com una d’aquelles oportunitats de l’anomenat capitalisme popular : en milers d’oficines bancàries es va convèncer petits estalviadors perquè invertissin en un producte miraculós que, en realitat, estava condemnat al fracàs. Ningú va avisar dels riscos. L’establishment econòmic es va confabular per salvar una entitat que estava en fallida tècnica, sense que li importés el perjudici que això comportaria per a milers de famílies. Va ser una operació d’estat que va acabar precipitant el rescat de la banca espanyola per part d’Europa. Per sort, la justícia està en camí de permetre que els afectats recuperin els diners. Però bona part del mal ja està fet (alguns dels inversors eren jubilats que han mort). I encara ningú ha pagat per fer-lo. Fins quan?
