Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Entre la imprudència i l’excés d’alarmisme

En el temporal de dissabte, la part més notòria dels problemes l’han generat actituds individuals

Mai plou a gust de tothom, es diu. I la dita funcionaria canviant pluja per neu, o per vent. També es podria dir que la previsió mai no es fa a gust de tothom. El temporal que ha afectat Catalunya aquest cap de setmana ho ha tornat a posar en evidència. La neu ha caigut en abundància en les zones on és habitual, però també ha caigut en zones on és poc o gens habitual. Hauríem d’estar celebrant la felicitat del sector de l’esquí, que podrà obrir fins més enllà de Setmana Santa, o les boniques imatges que ha deixat el blanc. Però ens trobem davant situacions gairebé paradoxals, amb queixes de la restauració i l’hostaleria per un excés d’alarmisme que hauria espantat clientela i, al mateix temps, ciutadans que no han fet cas de cap previsió i, a la recerca de la postal blanca, han acabat bloquejats o entravessats en alguna carretera.

A la costa s’ha viscut una situació similar amb el patró que va decidir treure el veler al mar, tot i els avisos de fort temporal, i que va haver de ser remolcat fins al port del Masnou després de provocar una situació perillosa.

El debat està obert. Què és primer: l’excés d’alarmisme o la imprudència? Quins efectes preferim: els de les nevades del 2001 i el 2010 o els de dissabte? ¿Reduir el factor sorpresa ha de ser un problema? ¿Fins on ha d’arribar la crida a restringir la mobilitat? Què ha de fer l’administració? I ¿és possible no perjudicar determinada activitat econòmica i al mateix temps reduir les imprudències?

El que sembla clar és que la part més notòria del problema la generen les actituds individuals. No es tracta d’encetar ara un debat teòric sobre el concepte de ciutadania, i defensar numantinament les tesis liberals, o les comunitaristes, o les republicanes. Potser, en ple segle XXI, és qüestió de sentit comú. No és factible -ni aconsellable- la prohibició terminant, no és factible una patrulla a cada carretera o en cada port. Sí que ho és fer servir les eines que tenim d’informació immediata. O saber que si neva i anem on neva, hem de dur cadenes, i si no en tenim potser que ens ho pensem. De vegades la millor opció és fer-se enrere a temps, sigui amb l’intermitent o amb el timó, que no passa res per girar cua.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT