Publicitat
Publicitat

L'esperança de vida escolar no passa del primer curs universitari a les Illes

La taxa d'escolarització entre els 18 i els 24 anys situa les Balears molt per davall de la mitjana estatal

Un infant de 6 anys de les Illes Balears només s'espera que tingui una permanència de 10,8 mesos a la Universitat. És una xifra considerablement baixa i que situa les Illes Balears, com tantes vegades, a la coa de l'Estat.

L'esperança de vida escolar, o de permanència en el sistema escolar, a 6 anys es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d'escolarització de l'alumnat entre 6 i 24 anys en els ensenyaments de règim general i de règim especial (cicles formatius, ensenyaments esportius i ensenyaments artístics de grau superior), i se situa a les Illes en 12,7 anys, 11,9 dels quals són a l'educació no universitària i 0,9, a la universitària.

Les xifres les recull l'informe 'Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2013', que elabora cada any l'Institut d'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria d'Educació, publicat aquesta setmana.

La baixa xifra de les Illes Balears contrasta amb la de comunitats autònomes com la de Madrid, que se situa al capdavant respecte de tota la resta i on l'esperança de vida escolar és de 16,9 anys; 13,9 a l'educació no universitària i 3,3 a la Universitat. D'altres com Castella i Lleó (16,6 anys) i el País Basc (16,5) encapçalen el rànquing estatal.

Per contra, Melilla es col·loca a la coa –tot i que per davant de Balears– amb una taxa de permanència en el sistema escolar de 14,5 anys, 0,9 a la Universitat; juntament amb Ceuta, que arriba als 14,7 anys, i Castella-La Manxa, que arriba als 14,9 anys.

La mitjana estatal se situa en els 14,6 anys d'esperança de vida en el sistema escolar, 2,2 dels quals corresponen a l'etapa universitària.

Crida l'atenció el sistema fet servir en l'estudi de l'IAQSE, ja que, al contrari que han fet totes les comunitats autònomes, en el cas de les Illes Balears no s'han comptabilitzat els ensenyaments professionals de música i dansa, d'idiomes de nivell avançat, de formació ocupacional i d'adults (bàsics i secundaris). Així, si s'hi compten aquests estudis, les Illes Balears passen dels 12,7 anys als 14 anys d'esperança de vida escolar, 0,6 punts per davall de la mitjana estatal i lluny dels 2,2 anys de vida universitària.

Escolarització a l'educació superior

Pel que fa a la taxa d'escolarització a l'educació superior, obtinguda a partir de la relació entre l'alumnat que té l'edat que es correspon amb l'ensenyament considerat que cursa i el del total de població de la mateixa edat, varia molt depenent de l'edat dels joves i passa del 45,8% a 18 anys; 36,9% a 19 anys; 30,2% a 20 anys; 22,9% a 21 anys; 18,9% a 22 anys; 15,3% a 23 anys i a l'11,9% a 24 anys.

També cal remarcar que hi ha hagut un increment dels escolaritzats de 18 a 22 anys en comparació al curs 2007-2008, que han passat del 38% al 45,8% el curs 2012-13 a 18 anys; del 29,1% al 36,9% a 19 anys; del 21,9% al 30,2% a 20 anys; del 18,1% al 22,9% a 21 anys; i del 14,3% al 18,9% a 22 anys. També s'ha de remarcar que l'informe IAQSE no ofereix cap altra comparativa entre cursos, per la qual cosa no es pot establir el que succeí els cursos posteriors a 2007-08 i abans de 2012.

Emperò tot i aquest augment, una vegada més les Illes Balears es tornen a situar a la coa pel que fa a les taxes netes d'escolarització de 18 a 24 anys en comparació a la resta de l'Estat. Així, el curs 2011-12 les Illes tenien una taxa d'escolarització a 18 anys del 49%, mentre que la mitjana estatal es col·locà en el 72,6%. Ceuta (53%), Castella-la Manxa (57,4%) i Extremadura (58,1%) seguien les Illes, i pel cap davant, la comunitat de Madrid (87,2%), el País Basc (86,7%) i Castella i Lleó (82,7%).


El mateix passa a 19 anys, on el percentatge d'escolarització se situa a les Illes en el 37,3%, molt per davall del 63,9% de la mitjana estatal, i del 81% de la comunitat líder, Madrid. En tots els casos, i fins a arribar a 24 anys, les Illes Balears són a la coa.

Més continguts de