De nació a "realitat nacional" passant pel pacte fiscal: la via Duran per encaixar Catalunya a l'Estat

BarcelonaUnió és l'"única veu catalana" que defensa la reforma de la carta magna en la direcció de "blindar" les competències en llengua, cultura i educació. Així s'ha volgut erigir aquest diumenge Josep Antoni Duran i Lleida en la presentació de la seva proposta de reforma de la constitució, batejada la "disposició catalana", per resoldre l'encaix entre Catalunya i Espanya. Unió defensa afegir un apunt a la carta magna, tal com es recull el concert basc i navarrès, que reconegui Catalunya com a "realitat nacional" i es blindin les competències de la Generalitat en llengua, cultura i educació. A més d'establir un pacte fiscal que garanteixi els recursos suficients per "cobrir" les necessitats ciutadanes. "No és caritat, és justícia", ha assegurat en un acte organitzat a la mateixa seu del partit. "Fins i tot els independentistes pragmàtics poden acceptar aquesta disposició addicional", ha dit, assegurant que les institucions espanyoles "mai negociaran" la independència i sí que acabaran acceptant la seva proposta.

Duran contraposa la seva reforma a la de la modificació total de la Constitució, que requeriria referèndum a tot l'Estat obligatòriament. "És una via ràpida" de solucionar la qüestió catalana, ha defensat, que requereix reunir una majoria de 3/5 dels diputats al Congrés i al Senat (és a dir, probablement un pacte entre PP i PSOE) i referèndum si ho demanen una desena part dels diputats. Aquesta proposta, per Duran, permetria "renovar el pacte" per una trentena d'anys més deixant a les properes generacions la necessitat de dur a terme un referèndum d'autodeterminació, ha dit.

Si s'arribés a un "pacte" amb l'Estat, Duran ha dit que es sotmetria a votació a Catalunya, tot i que no ha especificat com (el TC va declarar inconstitucional la llei de consultes catalana).

D'altra banda, Duran ha admès que parla de "realitat nacional" i no de nació en la seva proposta perquè és la manera que Madrid entri a negociar. Si no fos així, implicaria una reforma de l'article 2 de la constitució -que declara "única" i "indissoluble" la sobirania nacional- la qual cosa requeriria "dues legislatures": majories de 2/3 al Congrés i al Senat, dissoldre les Corts, noves eleccions, ratificar la reforma per les mateixes majories i referèndum a tot l'Estat.

Malgrat que a hores d'ara la Generalitat ja té competències en educació, llengua i cultura però s'han vist retallades per l'aprovació de lleis espanyoles, com la darrera d'educació de l'exministre Jose Ignacio Wert, Duran creu que amb el nou pacte l'Estat respectarà el "blindatge" de competències. Per quin motiu? El democristià ha defensat que Catalunya estaria

Duran carrega contra C's

El cap de llista d'Unió ha aprofitat el dia de la Constitució també per carregar contra C's, que es disputa guanyar a Catalunya amb ERC, Democràcia i Llibertat i PSC, segons les enquestes. "C's vol reformar la Constitució per fer-la més espanyola", ha criticat, assegurant que la formació d'Albert Rivera "no porta Catalunya ni al cap ni al cor" i que només vol els vots catalans per governar Madrid. A més, ha remarcat, la modificació que proposen passa per "limitar" més l'autonomia.