“A la Grossa de Cap d'Any no hi he jugat mai perquè no sé ni on es compra ni com funciona”
Juan Carlos Girauta és cap de llista de Ciutadans per Barcelona. Molts el coneixen per les tertúlies, en què no es talla ni un pèl defensant tesis unionistes
BarcelonaJuan Carlos Girauta és cap de llista de Ciutadans per Barcelona. Molts el coneixen per les tertúlies, en què no es talla ni un pèl defensant tesis unionistes.
A vostè li va la marxa?
A mi m’agrada la polèmica d’idees. Fins i tot em puc exaltar, però sempre dins la relació raonable.
¿Les tertúlies són el planter de la nova política?
Les tertúlies et donen a conèixer i és més fàcil fer una campanya si ets una persona coneguda.
A qui va votar a les primeres eleccions generals?
Al PSOE.
Aquesta campanya li fa perdre la son?
En el sentit literal de la frase: dormo massa poc, entre cinc i sis hores.
Qui compra la roba que porta?
Sempre jo. Des de molt jove, perquè era molt maniàtic.
Presumit?
Maniàtic. Tots els teixits em picaven.
Les campanyes les carrega el diable?
Pot fer-ho perquè és un temps limitat i aquest temps et marca la dinàmica.
Per què el bocata calamares té tanta fama?
Potser perquè d’entrada sembla absurd, però quan el tastes és bo.
On era el 23-F?
A la sectorial de teatre de la CNT fent un càsting amb uns amics de la facultat per fer d’extres en una pel·lícula de l’Arévalo.
El van agafar?
Sí, em passava l’escena morrejant-me amb una noia.
Ha entrat mai a un sex shop?
Sí, immediatament després d’obrir-se el primer jo ja hi era.
Quants diners es gasta a la Loteria de Nadal?
Porto 120 euros gastats i preveig gastar-me’n fins a 200.
A la Grossa o al Gordo?
A la Grossa no hi he jugat mai perquè no sé ni on es compra ni com funciona.
On va veure la final del Mundial que va guanyar Espanya?
A Figueres, a casa d’un amic.
Qui guanyarà la lliga de futbol?
Home, el Barça! No entenc el dubte.
¿Espanya s’assembla més al Sálvame o a una sessió del Congrés?
Hi ha una Espanya frívola, de charanga y pandereta, però també hi ha la del cincel y de la maza. Les dues Espanyes existeixen, sí.
¿El Parlament Europeu és, com diuen, un cementiri d’elefants?
No ho és però els dos grans partits espanyols fomenten aquesta imatge enviant-hi ex alts càrrecs.
Quin plat li surt més bé?
Sóc pèssim. Només sé fer espaguetis a la carbonara i ara ni això perquè m’han prohibit la crema de llet.
La carbonara no porta crema de llet!
Ja veu el meu nivell.
Si pogués ser diputat durant 24 hores d’un altre partit, de quin seria?
De la CUP i que coincidís amb una reunió estratègica per saber què es plantegen, si és que es plantegen res.
Què el fa plorar?
Un fragment de la Setena de Beethoven o algun tema de Genesis, que per ell mateix no fa plorar però és tan acollonantment bo que ho aconsegueix.
Quan m’arribi el moment, creu que cobraré una pensió?
Si no canviem unes quantes coses no està assegurat. Per sort governarà Ciutadans amb polítiques adequades.
Ja me l’ha colat...
Sí.
Què demana als Reis?
Algunes edicions molt cares i interessants d’obres que ja tinc però que em fan il·lusió.
En política sempre es diu la veritat?
No.
M’ha enganyat en alguna resposta?
No, perquè no eren preguntes de caràcter polític.
EL TERTULIÀ DE GUÀRDIA REINCIDENT
Juan Carlos Girauta abandona el Parlament Europeu, d’on és diputat des del 2014, i enfila la Carrera de San Jerónimo de Madrid. A part de l’acta d’eurodiputat, aquest advocat i periodista ja havia optat a un càrrec electe en altres ocasions. I no amb Ciutadans, sinó amb el PP. Fins a tres vegades i sense èxit. I encara una mica abans havia militat al PSOE. Som, doncs, davant d’un reincident electoral que, tret d’un cataclisme a hores d’ara poc previsible, obtindrà acta de diputat pel partit de moda.
El número u de Ciutadans per Barcelona es queixa del to pejoratiu que molts utilitzen quan es refereixen als tertulians, atribuint-ho a una certa enveja (“Tothom voldria ser tertulià”). I és que va arribar un moment que semblava que Girauta era un dels tertulians de guàrdia del país. Les múltiples tertúlies en què ha participat, cridant l’atenció pel seu to abrandat a l’hora de defensar les tesis antiindependentistes, el van posar al mapa mediàtic.
Girauta no se sent del tot còmode amb la rigidesa dels manuals de campanya que dicten els partits. Li agradaria més anar a la seva. Aquesta vegada pot ser la definitiva. El seu partit està de moda i sembla el moment de recollir els fruits que l’omnipresència del seu líder, el president de C’s, Albert Rivera, ha anat deixant per infinitat de platós televisius.
