Futbol, política, mosques

BarcelonaSón un grup d’amics que van fer junts l’EGB i ara, que ja tenen fills i divorcis (alguns, noves parelles i custòdies compartides), continuen trobant-se per jugar a futbol, a la lliga del Valldaura Sports, de Barcelona, cada dimarts a la nit. El dia de reflexió fan una costellada al restaurant de l’hípica La Foixarda, perquè als nens els fa molta gràcia veure els cavalls mentre dinen, i és un lloc que no és gaire car. Han demanat taula a fora, de manera que les mosques se’ls menjaran durant tot el dinar. Abans han fet un passeig pel jardí botànic. Hi ha qui ve de Badalona, d’altres de Barcelona o de Sant Vicenç dels Horts. Ha vingut l’Andreu, un exmilitant del PSC que ara votarà Junts pel Sí. El Marc i l’Antònia, que es partiran el vot: ell, la CUP; ella, Junts pel Sí. El David i la Carme, votants de Catalunya Sí que es Pot, i el Juan, votant de Ciutadans, perquè va de número onze a la llista de Barcelona.

“Bacallà a la llauna, parrillada per compartir”, canta el cambrer. “Què dimonis és la tarta Foixarda?”, pregunta algú. “És la de llimona, però no n’hi ha”, li aclareix algú altre. Bromes polítiques quan arriba el vi. “El que jo li he demanat al nostre home de Ciutadans és que el dia que es declari la independència em deixi venir al Parlament”, diu el Jose. Al seu costat, dos germans (tots dos votants de Junts pel Sí) parlen de la seva mare. Entre ells dos parlen en castellà, perquè la mare és andalusa. “Mi madre cuando se muere alguien famoso te llama y te lo dice ”, diu l’un. “ El día que murió Lady Di, que nos despertó a las tres de la mañana ”, afegeix l’altre. Els nens, mentrestant, juguen per sota de la taula, aprofitant que el terra és de gespa artificial. “¿Fer una volta amb cavall es pot?”, pregunta una mare. “Sí, però val 21 euros”, contesta l’altra. “Aquestes mosques... -rondina algú-. Estan procreant d’avorriment”.

Plors amb el Mundial de Macao

“La campanya de la por ha fet forat -diu el Jose-. El meu sogre té por. Perquè, esclar, diu que el deute d’Espanya l’has d’assumir de cop, mentre que l’autonòmic cada any és el mateix”. La seva dona, l’Eva, pregunta: “¿Heu vist el vídeo del PP?” I tothom riu. “¿Demà què fem? Fem un sopar?”, pregunta un dels dos germans. “Home, estaria bé!”, fa el David. “Jo, si la cosa va bé, ploraré”, explica el Jose. “Serà com amb el Mundial B d’hoquei, que Catalunya va guanyar a Macao. Vaig plorar. I la meva dona que em pregunta: «Què et passa?» I jo: «Que ha guanyat Catalunya!», fet un mar de llàgrimes”.

Arriba el cambrer amb les postres. “Crema catalana?”, pregunta. El candidat de Ciutadans diu: “Aquí!” I els altres fan: “ Joer! ¿I tu has demanat crema catalana?”. I tota la taula esclafeix a riure. Ell també.