Només un 11% de peticions per votar a l’exterior
Les sol·licituds de residents a l’Estat es disparen, una tendència oposada a la dels catalans a l’estranger
BarcelonaTot i la transcendència que totes les forces polítiques donen a les eleccions de diumenge, la participació dels catalans a l’exterior serà baixa. Només l’11% dels residents de manera permanent a l’estranger han sol·licitat el vot, tot i la intensificació de la campanya informativa del Govern i les entitats del sobiranisme civil.
Segons dades provisionals del departament de Governació, només 21.742 de les 196.000 persones inscrites al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) han sol·licitat el vot per correu. Les xifres apunten a una participació lleugerament més baixa que la de les eleccions del 2012, quan van demanar votar un 11,2% (17.614 de 156.517 inscrits al cens) i només ho van acabar fent un 6,7% (en molts casos les paperetes no van arribar a temps).
A què s’atribueix la baixa participació? Des del Govern s’apunta a la “complexitat” del procediment per votar des de l’exterior, una tesi que també va abraçar ahir el Síndic de Greuges. Esgrimeixen que des del canvi de la llei electoral, a finals del 2010 -una reforma que va entrar en vigor el 2011-, la participació exterior ha caigut en picat. Des de llavors, asseguren, votar és “gairebé un acte heroic”. La reforma va imposar el “vot sol·licitat”, és a dir, que per poder votar s’ha de sol·licitar el vot a les ambaixades i els consolats i després l’Oficina del Cens Electoral envia les paperetes als sol·licitants a través de correu certificat. Anteriorment els inscrits rebien directament el vot a casa i la participació arribava al 20%. En el cas dels residents temporals la participació encara és més baixa. De 3.248 sol·licituds a 1.841 peticions. Cal tenir en compte, però, que en el seu cas s’han de desplaçar fins a les ambaixades i consolats per poder sol·licitar el vot, sovint a milers de quilòmetres.
Un termini escurçat
Avui s’acaba el termini per poder votar per correu des de l’estranger en el cas dels residents permanents: el Govern ha perdut, en les últimes setmanes, totes les batalles amb la Junta Electoral per ampliar aquest termini. L’executiu va demanar una ampliació del període després que un recurs de Guanyem al Tribunal Constitucional endarrerís l’enviament de les paperetes. El tràmit es va iniciar entre el 10 i l’11 de setembre, quan hauria d’haver sigut el 7. La Junta va considerar que les paperetes s’havien enviat dins del termini previst legalment (hi havia temps fins al 15) i que, per tant, no hi havia motiu per ampliar-lo. Des del Govern asseguren que, com a conseqüència, moltes paperetes no hauran arribat a temps (tal com va passar el 2012) i part dels electors no hauran pogut votar. Es tracta d’una bossa petita d’electors però escorada cap al sobiranisme, segons els resultats de les últimes eleccions. La Junta Electoral no ha tingut la mateixa actitud amb els militars i els catalans residents a la resta de l’Estat, als quals sí que ha ampliat el termini. En aquest col·lectiu ha augmentat la participació respecte el 2012: dels poc més de 60.000 als 107.000 que han demanat el vot per al 27-S.
“Mala praxi” en el vot exterior
El Síndic de Greuges va denunciar ahir una “mala praxi” de l’administració electoral en la qüestió del vot exterior. L’òrgan dirigit per Rafael Ribó va criticar que els “obstacles” burocràtics han impedit que molts ciutadans exerceixin el dret de vot el 27-S. També va qüestionar “la voluntat” de l’administració per solucionar i agilitzar el procés de cara als comicis, ja que la majoria de reclamacions tenen a veure amb el fet de no haver rebut les paperetes per votar a temps.
