La gran vergonya de l’espai compensatori

Intolerable

Lamentable imposició de la Junta Electoral Central per compensar la retransmissió de la Diada. Obligar una tele pública a emetre propaganda electoral extra d’uns partits concrets i deixant-los triar l’espectacle. Unió ha tingut la decència de renunciar-hi. Potser era lògic esperar més de partits d’esquerres com el PSC i l’ex-ICV, que haurien estat bé defensant els drets dels periodistes i dels mitjans públics.

Iceta i el fum

Vam començar amb la Festa de la Rosa dels socialistes. El xòuman Xavier Sardà preguntava als assistents si era convenient que el 27-S la gent anés a votar: “ ¿Y a nosotros? ¿Nos conviene o no ir a votar? ” I de seguida va veure que havia fotut la pota: “ Bueno, quiero decir «a vosotros», porque yo sólo soy el presentador... ” Després, a Iceta el vam veure sobre l’escenari envoltat de la blanca fumera de les barbacoes. El pla general delatava cada vegada més cadires buides entre el públic. Hi havia gana.

Enrique Iglesias i Camacho

Vam haver d’aguantar 20 minuts del Bailando d’Enrique Iglesias i de Macaco a tot drap mentre Rajoy, Albiol, Camacho, Fernández Díaz i companyia repartien petons i abraçades als veïns de Badalona. La imposició informativa ha servit per veure Camacho, fins ara desapareguda.

Bany de Baños

Està bé que La Sexta vulgui emetre un debat electoral i els candidats demostrin que hi participen de grat. Ana Pastor, que no va tenir sempre un bon control de la situació, va oferir-nos les seves dosis d’egocentrisme: “ No me haga un Ana Pastor y me lo replique todo ”, li deia a Romeva. El clar vencedor de la nit va ser Antonio Baños. L’únic a qui es veia de bon humor, sobrat, espontani i enginyós.