A qui va beneficiar la participació?

Un dels grans "clàssics" de la política catalana, i tema estudiat en tots els manuals de ciència política en què apareix el nostre país, és el de l'abstenció diferencial. Aquest fenomen es refereix als patrons diferencials de participació en funció dels diferents tipus d'elecció, és a dir, al fet que hi hagi persones que votin en unes eleccions, però s'abstinguin en unes altres. Tradicionalment, la participació ha estat més baixa al Parlament de Catalunya que en les eleccions generals. Aquest patró portava molts analistes a argumentar dues qüestions: en primer lloc, una participació baixa –deien– permetia obtenir la victòria als partits nacionalistes, atès que les persones que es quedaven a casa tenien un perfil allunyat d'aquests partits. En segon lloc, si la participació pugés tant com en unes eleccions generals, aquests perfils aconseguirien tombar la dinàmica tradicional i donar la victòria a partits d'àmbit estatal –i més singularment, seguia l'argument, al PSC.

El 27-S va registrar una participació rècord a tot Catalunya: més del 77% del cens va anar a votar. Es tracta d'una xifra que només s'ha vist superada en dues ocasions en unes generals: l'any 1977 van votar el 79% de catalans, i l'any 1982, més del 80%.

L'any 2010 ja va posar en dubte que l'augment de la participació beneficiés només els partits no independentistes. Però com que l'increment de participació d'aquest diumenge ha estat substancial, convé preguntar-se el mateix. A qui ha beneficiat la participació?

Ciutadans i la minoria silenciosa

Una primera relació, feta per alguns opinadors, és que allà on la mobilització és més intensa, C's n'ha tret un benefici electoral. Els resultats d'aquest diumenge a nivell de secció censal, però, no esclareixen del tot aquesta qüestió. Tot i que hi ha una lleugera tendència positiva –un xic més alta a la província de Barcelona–, la relació no és gaire forta. És a dir, C's ha crescut allà on la participació pujava més, però també ho ha fet allà on la mobilització era inferior.

Tampoc semblen beneficiar-se'n els sobiranistes

La massiva mobilització de diumenge tampoc sembla que beneficiés particularment Junts pel Sí. Allà on la participació va augmentar més, la coalició no va recollir més suports que els que van rebre CiU i ERC l'any 2012. L'efecte contrari tampoc es produeix. Quant a la CUP, l'efecte és també molt semblant.

Amb tot, els primers resultats per secció censal, conjuntament amb una ullada a la distribució del vot pel país, sembla indicar que la participació ha pujat més en aquelles zones urbanes de la perifèria que acostumaven a participar menys. No obstant això, la mobilització també ha estat intensa en altres racons del país. Això fa que, en conjunt, l'augment de la participació hagi produït un impacte més o menys homogeni en gairebé totes les forces polítiques.

Nota metodològica: Cada punt dels gràfics representa una secció censal. La línia blava representa una línia ajustada derivada d'una regressió local (locally weighted scatterplot smoothing o LOESS). Les bandes grises representen els intervals de confiança (95%) respectius.