La igualtat de gènere a l'ONU (I)

A mesura que s'acosta la data límit del 2015 per assolir els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), els estats membres de les Nacions Unides, el sistema de l'ONU, les organitzacions de la societat civil, el món acadèmic i les institucions de recerca estan emprenent diverses accions per identificar la forma i les prioritats d'una agenda de desenvolupament per a després del 2015.

Una d’aquestes ha estat la 58a Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, que es va celebrar a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, del 10 al 21 de març d’aquest any. Aquesta comissió la formaven representants dels estats membres, entitats de les Nacions Unides i ONG de totes les regions del món acreditades per ECOSOC. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir-hi a través de l’associació Dones per la Llibertat i la Democràcia i vaig poder comprovar els avenços i reptes per a la igualtat de gènere a nivell global, nacional, regional i local.

El tema prioritari d’aquesta sessió eren els desafiaments i èxits en l'aplicació dels ODM per a les dones i les nenes. Els ODM són vuit propòsits de desenvolupament humà que es configuren en 16 objectius globals i 48 indicadors que els 189 països membres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l'any 2015.

Molts defensors i defensores dels drets humans de la dona ja van assenyalar en el seu moment que la igualtat de gènere, com a interès transversal per assolir tots els ODM, no estava ben reflectida en els objectius i indicadors globals. Hi havia la preocupació que les obligacions i compromisos continguts en la CEDAW ('Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones 1981'), la Plataforma d’Acció de Beijing (1995) i altres documents acordats globalment i regionalment quedessin en un segon pla, ja que estaven pobrament representats.

Aquests dies, a Nova York, els estats han presentat les avaluacions que han realitzat a partir dels indicadors dels ODM i juntament amb les aportacions i crítiques de les ONG, la Comissió ha elaborat unes conclusions en fase d’esborrany on es presenten els objectius assolits i els reptes per a l’agenda post-2015:

Objectiu 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam.

Les diferències de gènere persisteixen en les taxes d'ocupació i les dones són més propenses que els homes a treballar en formes d'ocupació més vulnerables i tenen menys accés a la protecció social.

Objectiu 2: Assolir l’educació primària universal.

L’accés paritari a l’educació primària s'ha aconseguit en totes les regions.

Objectiu 3: Promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona.

El progrés ha estat lent, amb una persistent bretxa de gènere en l'educació secundària i en la matriculació a l’educació terciària. Les dones queden insuficientment representades en l'ocupació assalariada no agrícola i hi ha una baixa proporció de dones als Parlaments nacionals.

Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil.

S'han realitzat progressos significatius per reduir la mortalitat infantil a nivell mundial, però també s’observa que algunes regions tenen taxes més elevades de mortalitat femenina en menors de cinc anys a causa de pràctiques discriminatòries.

Objectiu 5: Millorar la salut materna.

El progrés ha estat especialment lent. El nombre de morts maternes i de dones amb necessitats de planificació familiar insatisfetes segueix sent inacceptablement alt.

Objectiu 6: Combatre el VIH i la sida, la malària i altres malalties

El progrés ha estat limitat i ha augmentat el nombre de dones que viuen amb el VIH a nivell mundial des del 2001. La Comissió també pren nota de l'especial vulnerabilitat de les dones joves amb VIH, en comparació amb els homes joves.

Objectiu 7: Sostenibilitat ambiental.

Mentre que s'ha avançat en l'accés a l'aigua potable, els avenços en l'accés als serveis bàsics de sanejament han estat especialment lents. Si aquest objectiu es perd, hi haurà greus conseqüències per a les dones i les nenes.

Objectiu 8: Associació mundial pel desenvolupament.

La proporció de l'assistència oficial per al desenvolupament destinada a la igualtat de gènere segueix sent inadequada. Així mateix, persisteix una bretxa de gènere en l'accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Com ja havien apuntat els defensors dels drets de la dona l’any 2000, la Comissió, després d’aquests dies de debat, també ha mostrat la seva preocupació perquè diversos indicadors per monitoritzar els ODM no faciliten cap informació sobre la situació de les dones i les nenes en relació amb la pobresa, la fam, la sostenibilitat ambiental i l'associació mundial per al desenvolupament. A més a més, diversos temes crítics de la igualtat de gènere no eren coberts pels ODM, com la violència contra les dones i les nenes, el treball de cura no remunerat, l'accés igualitari de les dones als recursos productius, la bretxa salarial de gènere, la salut sexual i reproductiva de les dones i els drets i la participació igualitària de les dones en tots els nivells de presa de decisions. La Comissió ha fet palès que si no s’aborden totes les dimensions de la desigualtat de gènere, la igualtat de gènere, els drets de les dones i l'apoderament de les dones no poden ser assolits.

A banda, la Comissió també ha reconegut que el progrés en tots els ODM per a les dones i les nenes depèn de la persistència de les relacions desiguals de poder entre dones i homes i de les lleis discriminatòries, les normes socials, les pràctiques i els estereotips. A més a més, s’hi han de sumar els impactes de la crisi financera i econòmica mundial, els preus volàtils dels aliments i l'energia, la inseguretat alimentària i el canvi climàtic. Així mateix, també ha reconegut que la insuficient prioritat donada i la significativa falta d'inversió en la igualtat de gènere, l'apoderament de les dones i les estadístiques de gènere, continua limitant el progrés dels ODM per a les dones i les nenes.

Per tal d’accelerar l'assoliment dels ODM i establir prioritats per a la igualtat de gènere en l’agenda de desenvolupament post-2015, la Comissió ha presentat un seguit de mesures per instar els estats, les organitzacions internacionals i regionals, les organitzacions de la societat i el sector privat a prendre consciència del compliment dels drets humans per a les dones i les nenes, enfortir l'entorn propici per a la igualtat de gènere, maximitzar les inversions en matèria d'igualtat de gènere i drets de les dones, enfortir l’evidència empírica per a la igualtat de gènere, garantir la participació de les dones a tots els nivells i enfortir la rendició de comptes.

Finalment, la Comissió ha instat els estats a construir la nova agenda de desenvolupament post-2015 a partir de les lliçons apreses en l'aplicació dels ODM i a mantenir un objectiu específic per a la igualtat de gènere i la presència transversal d’aquest en tots els altres objectius. Així mateix, s’ha demanat als estats que mantinguin els acords de Beijing i que s’analitzi el seu compliment per a la trobada de l’any que ve.