La igualtat de gènere a l'ONU (II)

Es van recriminar a Espanya els efectes de les polítiques d’austeritat en l’assoliment real de la igualtat de gènere

Elisabet Puigdollers
3 min
Ban Ki-Moon, parla davant l'Assemblea. MARIO TAMA / GETTY

La 58a Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona es va celebrar a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, del 10 al 21 de març d’aquest any. En aquesta comissió es van reunir representants dels estats membres, entitats de les Nacions Unides i ONG de totes les regions del món acreditades per ECOSOC. Durant aquests dies va haver-hi sessions de debat sobre l’assoliment dels Objectius del Mil·lenni en relació amb la igualtat de gènere i alhora es van realitzar actes paral·lels on les ONG, delegacions dels estats i altres institucions podien exposar la seva feina o temes de debat en relació amb l’assoliment real de la igualtat de gènere.

A la taula rodona d’alts representants estatals del 10 de març sobre els ‘Reptes i Assoliments en la implementació dels ODM per a les dones i les nenes’ va intervenir Carmen Plaza, directora del Instituto de la Mujer i directora general per a la Igualdad de Oportunidades com a representant de la delegació espanyola. Durant la taula rodona, s’espera que els representants d'alt nivell dels estats membres se centrin en les mesures adoptades, lliçons apreses, èxits i bones pràctiques, així com les llacunes i desafiaments, amb dades de corroboració, en relació amb la implementació a nivell nacional dels compromisos sobre els ODM.

El discurs de Carmen Plaza es va quedar només en l’exposició de les ‘bones pràctiques’ del govern espanyol d'acord amb l’assoliment dels ODM. La intervenció va ser una exposició d’autocomplaença en la qual va enunciar els recursos econòmics que Espanya destina a la cooperació internacional. D’aquesta manera, l’assoliment dels ODM a Espanya es va plantejar simplement en termes de cooperació a partir de la dotació monetària a projectes a l’estranger. Breument, va fer referència al ‘Pla estratègic d’igualtat 2014/2016’, però en cap moment es van presentar dades sobre la situació de la desigualtat de gènere a Espanya.

En aquesta taula rodona les ONG i la societat civil no podíem intervenir, i per tant, el públic va esperar a la sessió paral·lela organitzada per la delegació espanyola de dijous 13 de març per fer sentir la seva veu. Altra vegada, la sessió estava plantejada per exposar els projectes de cooperació realitzats mitjançant fons espanyols. En acabar l’exposició de les ponents va haver-hi temps per a algunes intervencions. La majoria de dones que van intervenir eren procedents d’Amèrica Llatina i d’Europa i van recriminar a Espanya els efectes de les polítiques d’austeritat en l’assoliment real de la igualtat de gènere i van instar les ponents a justificar davant de l’audiència l’avantprojecte de llei de l’avortament. La resposta no va ser més que una evasiva. Carmen Plaza va al·legar que la llei no estava aprovada i que era decisió del Parlament democràtic i escollit per la majoria ciutadana d’Espanya. La resposta del públic van ser riures sarcàstics i indignació. La sessió es va tancar ràpidament per manca de temps i també per incomoditat de les ponents.

Dies més tard, les ONG espanyoles i catalanes vam poder reunir-nos amb la delegació espanyola. En aquella reunió vam exposar la nostra preocupació sobre la situació de la desigualtat de gènere a nivell estatal i alhora vam fer arribar les nostres demandes perquè s’incloguessin en l’elaboració dels acords de la 58a sessió. Es va demanar que l’economia de cures s’incorpori al document del CSW, així com la discriminació de les dones discapacitades i el col·lectiu LGBT, la pau i seguretat i els seus efectes de gènere, la lluita pels drets sexuals i reproductius, mantenir, resistir i evitar un retrocés en els acords de Beijing i finalment incorporar el treball domèstic en el PIB.

Si bé molt probablement aquesta va ser una carta als reis, gràcies al protocol facultatiu de la CEDAW (Convenció per a la Eliminació de tota forma de discriminació de la Dona) ratificat per Espanya el 1984 -i que permet a persones o associacions elevar al comitè de la CEDAW denuncies per violació de la Convenció quan no trobin tutela judicial i administrativa ràpida i efectiva en el seu país-, l’any 2015 es presentarà l’Informe Sombra, en el qual hi estan treballant 50 ONG espanyoles de dones, on s’exposaran els incompliments de l’Estat Espanyol en relació amb els acords de la CEDAW. Serà sens dubte aquest un bon document de base per continuar pressionant per obtenir canvis legislatius en favor de la igualtat de gènere.

stats