La mobilització del 9-N: certeses i algun interrogant

Amb les dades de participació per municipi ja definitives, es confirmen moltes des les qüestions que apuntàvem ahir: la mobilització sobiranista ha estat intensa en aquells municipis on CiU, ERC, la CUP i, en menor mesura, ICV, treuen bons resultats electorals. El mapa definitiu de la participació indica que ha estat alta a l’interior i relativament més baixa a la costa central i tarragonina. En 191 municipis la participació ha estat menor del 40%, i en 195 s’ha situat entre el 40 i el 50%. Per tant, en el 58,71% dels municipis del país la participació ha superat la barrera psicològica del 50%. En set municipis la participació del 9-N ha estat fins i tot superior a la registrada en les eleccions catalanes del 2012. A l’altre extrem, en poblacions com Tiurana, Bossòst, Cornellà de Llobregat o Vila-seca, la participació d’aquest diumenge ha estat significativament inferior.

Més enllà de l’anàlisi visual de les dades en un mapa o gràfic, quins factors ens poden ajudar a explicar la participació d’aquest diumenge? Per a esbrinar-ho, hem realitzat un model multivariant en el qual s’ha relacionat la participació del 9N amb diverses variables, entre les quals el percentatge de vots rebut pels partits sobiranistes i la participació en les eleccions del 2012, el percentatge de població estrangera i el número de col·legis per habitant. Els resultats es mostren visualment en el següent conjunt de gràfics.

El primer gràfic a l’esquerra indica que, en efecte, la participació del 9-N va ser significativament més alta allà on els partits sobiranistes van treure el 2012 un bon resultat. El mateix efecte es visualitza amb la participació. Així mateix, els municipis que més es van mobilitzar el 2012, més van votar diumenge passat –gràfic superior a la dreta.

Per altra banda, dos factors sembla que van condicionar força negativament la participació: el percentatge d’estrangers i el nombre de col·legis. És sabut que la població estrangera acostuma a participar poc –per desconnexió, perquè no se’ls dóna habitualment l’opció...–, i, malgrat que aquí parlem de dades agregades, tot indicaria que aquest diumenge no va ser una excepció.

Finalment, com ja vam assenyalar abans de les votacions, el nombre baix de col·legis electorals va condicionar negativament la participació. Tot i que estaven ben repartits pel territori, aquells municipis amb menys col·legis electorals –els municipis més grans– van registrar una participació inferior. Un últim punt que no es tracta ni de bon tros d’un factor sense importància: la ciència política fa temps que ha mostrat que la disponibilitat d’urnes té un efecte sensible en la participació, especialment en determinats grups poblacionals.

Per últim, convé destacar dues qüestions més: a diferència d’unes eleccions, el patró territorial de participació ha variat lleugerament. Les vegueries de la Catalunya Central i Girona són, de nou, les que més es mobilitzen. Aquest cop, però, s’hi afegeix la de Barcelona, que registra un patró significativament més alt que el que s’esperaria pel seu comportament històric. A l’altre extrem hi ha les Terres de l’Ebre: territori on la participació no va ser diumenge tan alta com un s’esperaria.

[Apunt metodològic: els resultats són robustos si s’apliquen diferents especificacions o maneres d’operacionalitzar les variables. Els gràfics indiquen la participació predita quan varia la variable en qüestió, mantenint la resta de variables a la seva mitjana].