La baixa forma del socialisme europeu

Tot i que ja fa anys, fins i tot dècades, que es parla de la crisi de la socialdemocràcia, la victòria de Syriza i l’esfondrament del PASOK grec ha tornat a disparar les alarmes. El fet és que, des del 1970, la socialdemocràcia clàssica ha anat perdent pes electoral: fins a la dècada dels noranta, la reculada va ser d’un 1,3% de mitjana i en la primera dècada del nou mil·lenni, van perdre un 2,6% de mitjana. Una dada més exemplifica la desfeta: Entre 1960 i l’any 2010, els partits socialdemòcrates del nord d’Europa han perdut al voltant del 20% dels seus vots. Tot i aquest clar declivi, la socialdemocràcia és una família heterogènia, amb ombres allargades però amb una presència forta encara a molts països.

França – La curta lluna de mel del socialisme francès

François Hollande va aconseguir, l’any 2012, convertir-se en el segon president de la V República francesa. Després d’un inici que els seus votants van considerar esperançador, les males xifres econòmiques, els escàndols interns (per exemple, l’evasió fiscal per part d’un dels ministres) i els embolics amb l’ara exdona del president, van fer que, a finals de l’any passat, dues terceres parts dels francesos demanessin eleccions anticipades. L’atemptat de Charlie Hebdo i la tímida millora de l’economia sembla l’única esperança d’un govern assetjat pel Front Nacional i que té en el ministre Manuel Valls el membre més ben valorat.

Alemanya – La dificultat de fer oposició des del govern

L’any 2013 el partit socialdemòcrata alemany va fer 150 anys. La celebració arribava en un moment de tímida recuperació, un cop passat el turbulent ocàs de Gerhard Schröder. La formació, liderada per Sigmar Gabriel, conviu avui amb el dilema d’oferir un discurs propi i haver d’acceptar les polítiques impulsades per la CDU d’Angela Merkel, soci de govern des de les eleccions del 2013. La ‘Groko’ (Gran Coalició) satisfà de moment el 57% dels alemanys i sembla haver evitat la sagnia de vots de l’SPD. Això sí: amb uns registres baixos que difícilment poden situar-lo com el primer partit alemany.

Grècia – PASOK: l’exemple que atemoreix la socialdemocràcia europea

Amb un 4,7% dels vots, el PASOK s’erigeix com allò que tots els partits socialdemòcrates europeus volen evitar. Des de 1980 el PASOK ha governat Grècia cinc vegades i, fa només 6 anys, va aconseguir recollir el 43.9% dels sufragis. Les mesures d’austeritat preses pel partit han provocat fins i tot que Georgios Papandreu, hereu de la dinastia fundadora del partit, s’hagi escindit del PASOK per fundar un nou moviment, el qual ha quedat fora de l’hemicicle grec. Amb tretze escons, el PASOK té per davant un nou repte: adaptar-se a veure la plaça Sintagma des de la minoria i la irrellevància.

Regne Unit – Una final disputada que pot portar el canvi

D’aquí tres mesos, el 7 de maig, el Regne Unit votarà la nova composició de la Cambra dels Comuns. Ed Miliband, candidat del partit laborista després de vèncer el seu germà en primàries, és optimista i de raons no n’hi falten: des de fa uns mesos les enquestes assenyalen un empat tècnic, fins i tot amb un lleuger avantatge, que el podrien portar a ser el nou inquilí de Downing Street pels propers cinc anys. La desfeta que poden patir a Escòcia o la pèrdua de vots del seu rival, els conservadors, cap a l’UKIP, representen, respectivament, els actius i els passius d’una cursa que es preveu oberta fins al final.

Itàlia – La forja d’una aliança antiausteritat des del sud

Quan la socialdemocràcia europea vol somriure, a banda de Lituània i Dinamarca, posa els seus ulls a Itàlia. Matteo Renzi fa menys d’un any que és primer ministre, temps durant el qual ha reiterat la seva voluntat reformista i la crítica a les polítiques d’austeritat. Tot i que els darrers sondatges mostren un retrocés de la intenció de vot del Partit Democràtic, Renzi manté encara la popularitat. Amb la victòria de Syriza, Renzi ha proclamat la necessitat d’una aliança antiausteritat i del creixement econòmic, aspectes que sens dubte serien bones notícies per a l’ocupant del Palau del Quirinal.

Espanya – L’escenari després de la caiguda en picat

El PSOE encara l’any electoral de forma molt semblant a alguns dels seus homòlegs europeus. A la pesada llosa de les mesures d’austeritat implementades al govern, se li afegeixen crisis internes constants, mals resultats en eleccions d’altres nivells (per exemple, europees) i alternatives partidistes que l’assetgen des de l’esquerra. En les eleccions del 2011 el partit ja va perdre la meitat dels sufragis que va obtenir el 2008 i les enquestes no són ara mateix molt més falagueres. L’apel·lació al vot útil, la possible desinflada de Podem i la fragmentació de la dreta són les esperances d’un partit que li agradaria poder fer com l’italià o el portuguès però que li fa por convertir-se en el nou PASOK grec.

Portugal – L’alumne favorit de la troika es prepara per un altre canvi

En comparació als seus veïns de l’est, els socialistes europeus encaren el futur amb una mica més d’optimisme. L’alcalde de Lisboa, Antonio Costa, escollit en primàries al setembre del 2014 com a candidat, es prepara així per governar el país (les enquestes li són favorables) després de les eleccions que es faran a l’octubre d’enguany. El partit del primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, encara té però un element a on aferrar-se: el país es va recuperant econòmicament i les arques deixen d’estar menys buides. L’increment d’impostos i la retallada en les pensions del seu govern són però, un llast qui sap si difícil de superar.

Àustria – Estabilitat fràgil enmig de l’ombra xenòfoba

El socialdemòcrata SPÖ austríac va aconseguir reeditar la victòria l’any 2013 i fer una “gran coalició” amb el conservador ÖVP. Tot i aquesta situació d’estabilitat fràgil, el poderós SPÖ fa temps que perd suports i el mapa polític austríac s’ha anat fragmentat, amb el creixement constant de forces euroescèptiques i xenòfobes. El canceller Werner Faymann ha engegat reformes importants en el sistema educatiu i els impostos, la qual cosa ha provocat crítiques dels companys de govern i fins i tot dimissions en les files conservadores. Les enquestes assenyalen un empat tècnic entre el partit d’extrema dreta FPÖ i els dos socis governants.