Publicitat
Publicitat

Tensió final a la cimera de Durban

Els països participants a la cimera ultimen un acord que aplaça qualsevol compromís de reducció d'emissions a l'any 2020

Els participants a la cimera de Durban (COP17) intenten posar punt i final a dues setmanes de negociacions per trobar un tractat que substitueixi el de Kyoto, que expira a finals del 2012. Amb les posicions enfrontades de la Xina, la Índia i els Estats Units, per una banda, i la Unió Europea, per l'altra, la tasca és difícil. Els més de 190 països participants a la cimera llimen en aquests moments les seves diferències al voltant de l'esborrany d'un acord descafeinat que aplaça fins al 2020 l'entrada en vigor d'un marc legal global sobre reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'esborrany estableix un full de ruta i parla de 2012 com l'any per obrir les negociacions per establir aquest marc i afirma que s'hauria de tenir un acord al 2015 per poder fixar així la seva entrada en vigor cinc anys després.

Aquest document només satisfà els interessos de la Xina, els Estats Units i l´Índia, estats que emeten més emissions del món, segons els observadors presents a Durban i els científics consideren la data del 2020 és massa tardana per evitar un escalfament global irremeiable.

A més, l'esborrany no aborda alguns dels temes claus per la UE que vol marc legal "vinculant" . Els europeus tenen el suport dels 120 països del Grup Africà, de l'Associació de Petits Estats Illencs (AOSIS) i dels països menys desenvolupats i estan disposat a bloquejar la negociació fins que es complís el seu requisit. La presidenta de la conferencia, la sudafricana Maite Nkoana-Mashabane, busca ara un pacte de mínims, desesperadament, per salvar la cimera, que molt probablement s'allargarà tota la nit. L'esborrany, però, no només desagrada a la UE. Venezuela i els països ALBA (Aliança Bolivariana per als pobles d'Amèrica), també s'hi oposen.

Acord sobre el fons verd

D'altra banda, els països que participen en la cimera sí que han arribat a un acord per activar l'anomenat Fons Verd per al Clima (FVC). Aquest fons és un instrument que haurà de gestionar 100.000 milions de dòlars anuals que les economies industrialitzades donaran, a partir de 2020, perquè els països més pobres puguin adaptar les seves economies a la tecnologia "verda" i al clima extrem. Tal com va comentar el portaveu de la Unió Europea, el polonès Tomasz Chruszczow, a l'inici de la cimera a l'agència Efe, "es vol un fons operatiu tan aviat com sigui possible, que ajudi a promocionar economies de baix consum de carboni i que contribueixi a la recuperació de l'economia mundial".

Fins aquesta cimera, els EUA havien manifestat el seu desacord sobre les qüestions relacionades amb l'estructura d'aquest fons, per tant es pot considerar aquest compromís com una petita victòria, ja que l'acord general per aconseguir un nou tractat de Kyoto es veu més difícil.


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT