Això del País Valencià es veia a venir
Feia temps que et miraves el que passava al País Valencià i el que veies era un avió caient en picat contra una planxa feta de diamants farcida d'explosius i material inflamable i electrificada amb mil trilions de volts. Era l'època en què entraves a qualsevol caixa valenciana a demanar un bolígraf i sorties amb un mundial de F-1, una competició intergalàctica de vela, un parc temàtic o una urbanització amb camps de golf individuals. La imatge de la València de les majories absolutes del PP a la Comunitat i a les ciutats ha estat Esteso, Pajares i Juanito Navarro passejant-se junts amb un Dogde Dart descapotable per la Ciutat de les Arts vestits amb unes americanes regalades per un constructor que signava els convenis fent rots d'allioli.
I, què passa quan tu veus un avió caient en picat contra una planxa de diamants farcida d'explosius i material inflamable i electrificada amb sis mil trilions de volts? Doncs que tens clar que, tardarà més o tardarà menys, però allò fotrà un pet com una gla i el millor és apartar-se. Doncs bé, quan encara no hi hagut la gran topada, però no falta gaire, et trobes dies com el d'ahir en què t'arriben dues notícies que, unides, et retraten com pot arribar a ser de bèstia l'hecatombe. La primera és que les Corts valencianes no poden ni pagar les nòmines dels diputats i els funcionaris del Parlament. La segona és que s'ha detectat un frau de 30 milions d'euros a l'Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals Societat Anònima.
Sí, ja sé el que em dirà ara: "Coi, si això a Catalunya ho hem igualat i en alguns casos ho hem superat com uns autèntics campions". Totalment d'acord. Però aquí, almenys, hem tingut el bon gust de no anar ampliant les majories absolutes del partit que governava mentre passava tot això. Que no és un consol ni ganes de posar-se medalles immerescudes, però sí que és, reconeguem-ho, un bonic detall.
