Publicitat
Publicitat

REPÀS D'ESTIU

L'edició estiu de l'Ara.cat recupera cada dia un dels articles d'opinió que han tingut més ressò

Ara que el Barça guanya al món

Si fos el director del Museu del Barça, faria gravar al trofeu la conclusió de Ferguson: "Mai ningú ens havia clavat una pallissa com aquesta". Article publicat el 30 de maig, dos dies després que el Barça guanyés la Champions a Wembley 

"Mai una nació tan petita ha inspirat tant en una altra". Ho va dir Barack Obama dimarts a una multitud d'irlandesos, i la frase se'm va quedar a dins, dringant com una copa de cristall. És la mateixa vibració que vaig sentir a la Galeria Nacional de Washington quan vaig veure el retrat que Alexander Calder va fer del seu amic Joan Miró, i a Frankfurt, durant la invitació a la literatura catalana, i la que sento cada cop que veig la cadira Barcelona de Van der Rohe presidint els vestíbuls de vidre i acer de gratacels de Nova York o Chicago, i quan recordo Yo-Yo Ma tancant els ulls com un vellet i imitant-me Pau Casals quan va dir allò d'" I am a catalan ".

"Mai una nació tan petita ha inspirat tant en una altra". La frase em va tornar a ressonar dissabte a la tarda, mentre barcelonistes del nord i del sud d'Amèrica s'abraçaven a l'Elephant and Castle, i em va reaparèixer a la nit, mentre buidava amb calma les portades de L'Équipe , la Gazzetta o The New York Times , i llegia via Sergi Vicente com va acabar la connexió la televisió xinesa des de Wembley: "Gràcies Barça, per fer-nos gaudir així del futbol". Mai un club català havia inspirat tant a tantes audiències esportives i no estrictament esportives de tants països.

Si fos el director del Museu del Barça, faria gravar al trofeu la conclusió de Ferguson: "Mai ningú ens havia clavat una pallissa com aquesta". Gravaria la frase i li dedicaria una secció a Puyol, amb dues fotos. Una, besant el braçal de capità al Bernabéu el 2009. L'altra, la d'Abidal aixecant la Copa amb un peu i explicant que si Puyol no hagués renunciat al dret que tenia en un gest que l'honora, l'hauria aixecat tantes vegades com Beckenbauer. I al costat, Messi, Xavi, Iniesta, Valdés, Piqué, Busquets i Pedro, amb un palmarès que els ha de fer ser referència de La Masia el pròxim quart de segle.

Perquè, ara que el Barça juga finals sense que siguin un drama, és el moment oportú perquè el club es pregunti com convertir aquest cicle en un jaciment d'energia renovable d'excel·lència. Dic excel·lència i no títols, perquè és aquest l'ordre correcte. Heus aquí la nova frontera: com mantenir-se en l'avantguarda permanent d'un estil reconeixible. En definitiva, com allargar la cadena Samitier-Kubala-Cruyff-Guardiola.

El Barça inspira el món i Guardiola és l'home que inspira el país. Pateix perquè Messi no s'avorreixi, i tots patim pel dia que plegui Guardiola. Pep, "com t'ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat", sabrem agrair-te el què i el com d'aquests anys inoblidables? El Barça sabrà convertir en pautes de treball els teus coneixements, professionalitat i sentit de club i de país?

I com a país, podem convertir alguna de les lliçons d'aquests èxits en un model d'inspiració? Catalunya està tocada: un esclat social ha acampat a les places mentre el racisme intenta acampar als ajuntaments. El país està tocat i va curt de defenses. Si amb la nostra determinació per existir, si amb la nostra llengua i el nostre art hem sigut capaços d'inspirar el món, podem ser capaços ara d'emmirallar-nos nosaltres mateixos en l'excel·lència del Barça?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT