Atenció abans de comprar una bombeta!

BarcelonaCom estalviar energia? Una via és recórrer a les bombetes de baix consum, que ajuden a fomentar l'estalvi i a reduir les emissions de CO2. Però cal anar amb compte amb quines bombetes es compren. No totes proporcionen al consumidor la informació que cal, sobretot pel que fa al mercuri que contenen. Entre una dotzena de marques de bombetes de baix consum que l'ARA ha comparat, només dues indiquen el contingut en mercuri de la manera que la Unió Europea diu que s'ha de fer, i cap d'elles informa sobre què caldria fer si la bombeta es trenqués. I en un futur, la directiva europea que ho regula pot ampliar la informació requerida als avisos d'emissions de raigs ultraviolats (UV).

La introducció de les bombetes de baix consum (CFL), en substitució de les incandescents, és una de les mesures que la Unió Europea va prendre el setembre del 2009 per fomentar l'estalvi energètic i reduir les emissions de CO dels estats membres, en compliment del protocol de Kyoto. Les làmpades de CFL que actualment es poden adquirir al mercat poden contenir, per llei, fins a un màxim de 5 mg de pols de mercuri, un producte tòxic per a la salut i per al medi ambient que el consumidor ha de saber que conté per gestionar correctament l'ús i el reciclatge posterior.

L'Agència Catalana de Consum (ACC) -responsable, entre altres qüestions, del control de l'etiquetatge dels productes industrials- confirma que segons la normativa comunitària vigent és obligatori que els fabricants indiquin el contingut de mercuri a la capsa, i que també han de facilitar un enllaç a la seva web on hi constin advertències d'ús en cas de ruptura de la bombeta.

De la dotzena bombetes estudiades, només dues informen del seu contingut en mercuri a la capsa de manera clara i visible, i una d'elles facilita l'enllaç a una web en la qual no hi consta cap recomanació de neteja en cas de ruptura. Albert Melià, subdirector de Disciplina de Mercat de l'ACC, explica que "cada any s'analitzen uns 500 nous productes, i aquest no és un dels que s'han controlat". I afegeix: "Al mercat hi ha productes que no compleixen les normatives al cent per cent, i revisar-los tots és inviable. El deure d'informar el comprador mitjançant l'etiquetatge de vegades queda trastocat per l'entrada de normatives que es modifiquen a causa d'estudis a posteriori sobre salut o medi ambient. Gràcies a les denúncies dels ciutadans afectats tenim més control".

Polítiques fragmentades

Entre el 2009 i el 2010, el ministeri d'Indústria va repartir un total de catorze milions de bombetes de baix consum de manera gratuïta, unes sis-centes mil de les quals van anar a parar a Catalunya. "Només una remesa de tres milions especificaven el seu contingut en mercuri tal com indica la normativa europea 244", confirma Aitor Domínguez, de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia del ministeri d'Indústria. Abans de l'entrada en vigor el setembre del 2009, la directiva de la UE només obligava els fabricants a no excedir el màxim de 5 mg en la fabricació, no pas a informar-ne.

Un any abans, mentre la UE, les institucions públiques i els fabricants s'esforçaven a remarcar les qualitats de les bombetes en termes econòmics i energètics, Ecologistes en Acció va demanar als titulars dels ministeris d'Indústria i de Medi Ambient "que al mateix temps que s'expliquen els beneficis de les bombetes, s'adverteixi als usuaris que en finalitzar la vida útil s'han de dipositar en llocs de recollida adequats i en contenidors especials on no es puguin trencar per tractar-les i reciclar-les posteriorment, d'acord amb la llei de residus d'aparells elèctrics i electrònics".

Aquest desgavell informatiu en últim terme ens perjudica a tots. "El fet que els compradors no disposin de la informació correcta és una irresponsabilitat per a la salut de les persones i del medi ambient", es lamenta Gustavo Mañez, cap de projectes d'il·luminació del programa de les Nacions Unides per al medi ambient (UNEP). "Els fabricant aviat introduiran aquesta tecnologia en països en vies de desenvolupament on no existeix cap infraestructura pel seu tractament. Imagina't què pot passar si, a més a més, no s'informa la ciutadania correctament", afegeix. Gustavo Mañez també recorda una altra qüestió: "No podem parlar de polítiques sostenibles sense incloure en la presa de decisions les necessitats mediambientals, de salut, d'indústria i de consum; no podem parlar de productes ecològics si no segueixen una política de producte integrada que contempli el cost i l'impacte de les matèries primeres, el cost del transport, l'impacte en tercers, l'ús del consumidor, una bona informació i el reciclatge final".

L'any 2008, davant les afirmacions d'associacions de ciutadans amb fotosensibilitat sobre l'agreujament dels símptomes per les emissions de raigs UV que emeten les bombetes de baix consum, la Comissió Europea va encarregar al Comitè Científic de Riscos Sanitaris Emergents i Recentment Identificats (CCRSERI) un informe d'avaluació. Les conclusions de l'estudi indiquen que la radiació ultraviolada i la llum blava que emeten aquests dispositius poden ser perjudicials per a les persones amb sensibilitat a la llum. La població general podria rebre quantitats importants de radiacions UV si s'exposa a la llum produïda per algunes làmpades de baix consum d'embolcall simple durant llargs períodes (més de vuit hores) a distàncies inferiors a 20 cm. La utilització de bombetes amb un segon revestiment pot resoldre el problema de sobreexposició lumínica, però segons l'informe "l'eficàcia lumínica de les bombetes CFL es redueix un 10%, per la qual cosa es necessitarien més bombetes de la mateixa potència per obtenir el mateix flux de llum".

Eduard Rodríguez Farré, investigador en fisiologia i farmacologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i membre del CCRSERI, explica que, tot i que les radiacions emeses no superen el mínim per llei i que l'ús de doble embolcall mitigaria els riscos de la població, no queda clar en el cas de malalties com el càncer de pell o la psoriasi. "El fet és que no s'ha informat sobre les emissions de raigs UV, com tampoc es va informar del contingut de mercuri. A Europa ja circulen 550 milions de bombetes CFL", segons diu Rodríguez.

Què passa si es trenquen?

Recomanacions de la Comissió Europea i l'agència nord-americana Energy Star:

● Protegir-se els conductes respi- ratoris amb un drap.

● Fer fora tothom d'on s'ha trencat la bombeta, sobretot nens i animals.

● Ventilar l'espai una mitja hora. ● Apagar els sistemes de calefacció

i de refrigeració.

● Recollir les restes de la bombeta o tub fluorescent amb guants de plàstic.

● No utilitzar mai l'aspiradora.

● Rentar amb un drap humit el lloc, roba o altres superfícies on hi ha els vidres.

● Dipositar les restes amb el drap en un recipient de vidre o bossa de plàstic ben tancat.

● No s'ha de llençar mai a la bros- sa! Cal dipositar-la en els punt de recollida de residus perillosos.