EL PAÍS QUE VOLEM ARA (1): LA RAÓ
Especials 09/09/2012

Avantatges de l'estat propi: mans lliures per gestionar els recursos

Vint-i-un experts, amb posicions i matisos diferents, analitzen per a l'ARA què guanyaria Catalunya amb la independència

Ara
2 min
Contenidors de mercaderies al port de Barcelona / PERE TORDERA

BarcelonaL'adaptació de les finances a la realitat del país, la potenciació d'infraestructures i serveis a les necessitats dels ciutadans i la protecció de la llengua serien els principals avantatges de la independència per a Catalunya, segons es desprèn de les conclusions dels 21 experts que han analitzat la qüestió per a l'ARA.

No és una qüestió de blanc o negre, i els entrevistats adverteixen que cal matisar molt i que tot dependria del 'com', de la manera que es fes el procés.

Algunes de les opinions recollides són:

  • Germà Bel, catedràtic d'economia de la UB: "La independència seria una inversió amb rendiments importants a mitjà i llarg termini, i amb incerteses a curt termini".
  • Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB: "És molt complex sintetitzar. De manera simplificada i poc matisada, es podria postular que, des d'un punt de vista econòmic, els principals avantatges serien unes finances públiques més d'acord amb el potencial del país i la capacitat de decidir els eixos d'actuació pública en matèria econòmica i social".
  • Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF: "Presència internacional, capacitat econòmica, estat del benestar més potent, representació a tots els organismes (també esportius). Catalunya podria ser una de les democràcies més avançades, com el Canadà o els països nòrdics".

Podeu llegir el reportatge sencer a l'ARA Premium. També hi trobareu les opinions de:

  • Jaume Puig-Junoy, catedràtic d'economia de la UPF
  • Emili Boix, catedràtic de filologia catalana de la UB
  • J. Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de dret constitucional de la UAB
  • Albert Lamarca, professor de dret civil de la UPF
  • Mariona Ferrer, professora de ciències polítiques de la UPF
  • Marcel Coderch, enginyer i doctor pel MIT
  • Ferran Mascarell, historiador i conseller de Cultura
  • Josep Torrens, portaveu d'Església Plural
  • Miquel Puig, economista
  • José Ramón Pin, professor de l'Iese
  • Cristina Sánchez Miret, sociòloga de la UdG
  • Josep Maria Galí, professor d'Esade
  • Carles Sigalés, director d'estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC
  • Gonzalo Bernardos, vicerector d'economia de la UB
  • Josep Maria Vilalta, expert en política universitària
  • Pere Ortega, membre de Justícia i Pau
  • Daniel Mundet, director de Plataforma per la Llengua
  • Manel Huerga, director de cinema
stats